Tarradellas, de President a Marquès

Aquest dilluns es commemoren els 25 anys de la mort de l'home que va esdevenir pont entre la Generalitat republicana i la Generalitat restituïda, després dels 40 anys de la dictadura feixista.

 

 

 

 El 10 de juny de 1988, una embòlia pulmonar va acabar amb la vida d'un polític emblemàtic, de l'home que va mantenir amb flegma disciplinada les institucions catalanes a l'exili al llarg de quaranta anys de dictadura feixista. Tarradellas escollit el 1954 a Mèxic, president de la Generalitat, va muntar a Sant-Martin-Le Bau el quarter general d'un catalanisme resistent que va tenir el mèrit històric d'assegurar la continuïtat de les institucions polítiques catalanes. De fet, va ser l'únic polític actiu de la Segona República que va tornar després del "pacte" que va portar la Constitució Espanyola de 1978 i, de retruc, l'Estatut d'Autonomia per a Catalunya.

Creador de la divisa "en política es pot fer de tot, llevat del ridícul", Tarradellas era un home pràctic, incombustible, tossut i extraordinàriament hàbil. Les negociacions de l'any 1977 amb el president espanyol, Adolfo Suárez, han quedat a la memòria sobre com fer política de despatx, de gest i de convicció. Tarradellas va ser president de la Generalitat fins el maig de 1980, quan Jordi Pujol, va agafar el relleu d'una reinvenció de l'autogovern de Catalunya.

Fundador d'ERC, creador d'una potentíssima indústria militar i home marcat per la manera com va acabar el conflicte el 1939 -els seus dietaris són absolutament imprescindibles- Tarradellas va acabar la seva vida política nomenat Marquès pel rei espanyol, amb dures crítiques a les noves maneres de fer política i no sense aixecar alguna sana polèmica. Vint i cinc anys després de la seva mort, Catalunya reviu uns moments històrics que, de ben segur, haurien estat un escenari ideal per les seves dots de ductilitat, capacitat d'adaptació, decisió i intel·ligència política.

 

Font Nació Digital