Neymar i la fonètica catalanaEl nou blaugrana diu que parla millor el català que el castellà, ja que el portuguès presenta més afinitats amb la llengua de Verdaguer que no pas amb la de Quevedo

El nou blaugrana diu que parla millor el català que el castellà, ja que el portuguès presenta més afinitats amb la llengua de Verdaguer que no pas amb la de Quevedo.

 

"Parlo millor el català que el castellà", va assegurar el brasiler Neymar en la seva presentació com a nou jugador blaugrana. La frase va generar tot de reaccions irades a Madrid, que no entenien com podia ser que fes aquest lleig a la llengua de Quevedo i Góngora. Però, fonèticament parlant, el portuguès i el català són més pròxims que no pas el portuguès i el castellà, apunta a Nació Digital el filòleg especialista en llengües romàniques Esteve Valls.

"Per a un brasiler, segurament pronunciar el català li resulta més fàcil que pronunciar el castellà. En canvi, si hagués d'aprendre tot el corpus lèxic d'una o altra llengua, li seria més fàcil aprendre el lèxic bàsic castellà", assegura Valls.

De fet, totes les llengües romàniques presenten moltes afinitats entre elles, per bé que el castellà té una sèrie de peculiaritats fonètiques que el distancien del portuguès i el català. A tall d'exemple, la jota jota de "general" -representada pel fonema /x/- és inexistent tant en portuguès com en català, que en canvi pronuncien aquest mot amb el mateix fonema, /Z/; tant el portuguès com el català utilitzen la essa sonora, mentre que en castellà només s'utilitza la essa sorda; totes dues llengües posseeixen les vocals obertes /E/ i /ɔ/, que en castellà no són fonemes; el castellà modern no utilitza la ella...

Fonèticament, doncs, el portuguès té més afinitats amb el català que no pas amb el castellà. Quant a lèxic, en canvi, el portuguès presenta més afinitats amb el castellà, en tant que ambdues llengües formen part del grup de llengües iberoromàniques, de la qual no en forma part el català, que es troba a mig camí d’aquest grup de llengües i les anomenades llengües gal·loromàniques (l’occità, el francès...).

"L'afirmació de Neymar, en el fons, és molt naïf, molt ingènua, i es mou en l’àmbit dels prejudicis lingüístics, però té una base fonètica. Si es tractés d'adquirir competències per escriure un text, no seria una afirmació precisa, però ell el que va fer va ser pronunciar un discurs que li van fer aprendre, i devia pensar que li era fàcil pronunciar-lo... Segurament, com a parlant de portuguès desconeixedor tant del català com del castellà, devia quedar sorprès de com de fàcil li era pronunciar el català", raona Valls.

 

Font Nació Digital