diumenge, 16 de juny del 2013
L'independentisme, qüestió de barris
Barcelona és un conjunt de districtes d'allò més plurals. És diversitat, és Gràcia i també és Sarrià, passant per Nou Barris i Ciutat Vella. Territoris diferents, amb una història distinta i vides paral·leles i, per tant, amb un comportament desigual pel que fa a temes tan actuals com el del procés català.
A les eleccions del 25-N al Parlament de Catalunya, el districte de Gràcia va ser el primer de Barcelona en vots pro-independentistes i, en major grau que Sarrià o Ciutat Vella, va col·locar al capdavant del govern català un partit nacionalista. Nou Barris, en canvi, va apostar pel federalisme. Actituds heterogènies a districtes totalment diferents que posen de manifest la complexitat del gran mosaic de dissemblances que és Barcelona.
A dia d’avui, en un moment en que la tensió està lluny d’arribar als límits que va tocar fa aproximadament nou mesos, i quan el proper 11 de Setembre encara queda lluny, Nació Digital ha triat un carrer representatiu a cadascun dels districtes esmentats per efectuar un recompte de les banderes penjades als balcons i poder fer així una aproximació a l’ambient que es respira a quatre zones que, barrejades, són la imatge de Barcelona.
Per tot el carrer Torrijos de Gràcia, conegut per ser una de les llars dels emblemàtics Cinemes Verdi, s'hi poden veure quinze estelades i dues senyeres vestint els balcons. Al carrer Teide de Nou Barris, una de les artèries del Turó de la Peira, només hi ha una bandera estelada. A cap dels dos n'hi ha d'espanyoles. La causa barreja diversos factors.
D’una banda, la diferència en el nombre d’estelades podria respondre al fet que, segons apunta el responsable de comunicació de l’ ANC de Nou Barris, Àlex Miquel, la majoria dels habitants d’aquest districte van arribar d’altres parts de l’Estat espanyol a la dècada dels 50, cosa que comportaria una "dificultat emocional a l’hora de fer un pas cap a l’independentisme". Contràriament a això, Gràcia, segons la portaveu de l’ANC del districte, Montserrat Hilera, ha conservat des de fa molts anys un “esperit de poble” encarregat de crear un “teixit associatiu” d'allò més viu en el camí cap la independència. Es tracta d’un barri reivindicatiu, mobilitzat constantment i on, segons Hilera, “es fa feina però ja hi ha molts de convençuts”.
Al centre de Barcelona, concretament al carrer Santa Anna -entre La Rambla i el Portal de l'Àngel- la bandera d’Espanya només oneja a les portes dels hotels. Quant als pisos, cinc banderes estelades i quatre de catalanes decoren les balconades. Una imatge intermitja entre Gràcia i Nou Barris, que deixa entreveure la complexitat del centre de les grans ciutats.
Amb tot, hi ha zones de Barcelona on el catalanisme pren una altra dimensió. Al carrer Manuel de Falla de Sarrià, per exemple, no hi ha ni rastre de banderes estelades, però hi pengen més de mitja desena de senyeres. "No hi ha un excessiu rebuig a l'independentisme", celebra Ricard Tàpies, responsable de conferències i actes a l'ANC de Sarrià-Sant Gervasi. Al contrari, Tàpies assegura que el sentiment independentista "està calant" a un districte d’una llarga "tradició catalana acomodada a l’Estat espanyol", tot i que també confessa no sentir-se "excessivament optimista” de cara a la mobilització.
Quant a l’absència de la rojigualda, el responsable de comunicació de l’ ANC de Nou Barris, assegura que “els partidaris del no no estan mobilitzats” i sembla convençut que districtes com el seu -d’herència socialista i minoria independentista- donaran suport a la consulta per "conviccions democràtiques", deixant de banda el factor identitari.
Font Nacio Digital
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada