«Des d'Europa ningú no qüestiona que es pugui fer un referèndum»

 

 

Corresponsals de premsa estrangera presents a Barcelona constaten que les seves audiències veuen lògic que els catalans votin, apuntant que hi ha una certa "indiferència" amb el procés.

 Tres corresponsals de premsa estrangera residents a Barcelona, el neerlandès Lex Rietman, l'alemanya Julia Macher i el francès Henry de Laguérie, conversen sobre quina percepció hi ha entre les seves audiències sobre el procés català, i sobre com miren d'explicar-los-el. "Els mitjans pensen que el procés potser pot tenir èxit, però no hi estan ni a favor ni en contra. Ho veuen com un procés que s'ha de fer aquí, ningú no qüestiona la possibilitat que es pugui fer un referèndum, però no causa especial simpatia, ni tampoc antipatia", resumeix Macher, percepció compartida tant per Rietman com per De Laguérie.
Ara per ara, el titular del moment entre les opinions públiques francesa i alemanya seria "la crisi alimenta el nacionalisme a Catalunya", coincideixen De Laguérie i Macher. El procés català, doncs, com a causa-efecte de la crisi. "El discurs del PP entra facilíssimament", sentencia Rietman, que desenvolupa el raonament: "Hi ha la idea que Espanya té problemes i que després venen els catalans a afegir-n'hi més. La visió del PP sobre el problema català és dominant."

En aquest context, Macher constata una dificultat de l'audiència alemanya per comprendre el discurs independentista basat en dades econòmiques. "Si algun català diu que vol deixar de formar part d'Espanya perquè ell és català, això s'entén. Si diu que abans era federalista però ara ha deixat de ser-ho i vol tenir un estat propi, també s'entén. Ara bé, si algú diu que Catalunya seria més rica sense Espanya, és una estratègia més difícil d'explicar", ressalta. "A Alemanya, el concepte de solidaritat entre Baviera i Berlín ja existeix, i no entenen que aquí, a més, hi hagi el tema cultural i polític. A Baviera ningú no qüestiona que són alemanys", remata. "És un discurs que es veu com a egoista. Com que tot va tan malament, es veu com una especulació política populista", remata De Laguérie.

 Però Rietman en discrepa obertament. Els Països Baixos, luterans, abanderats del lliure mercat, considera que poden estar oberts a veure el problema des d'un altre angle. "Són dades, els catalans tenen uns 200-300 euros menys per pacient que a la resta de l'Estat espanyol, i això l'audiència ho entén", afirma. "Explicat així, deixa de ser una cosa antipàtica o egoista, no?", deixa apuntat.

  De la base a la cúpula
Tots tres sí que perceben que la situació actual, sobretot, s'ha originat des de la base del catalanisme, que ha empès les cúpules dels partits a la situació actual. "És un moviment de societat, sí, però si la premsa mundial en parla, és perquè el polític ha estat arrossegat cap aquí. Si es parla del moviment, és perquè hi ha hagut un canvi brutal de CiU", apunta De Laguérie.

 "Tot el procés que hi ha, és molt poc clar. Després de les eleccions hi ha hagut una Declaració de Sobirania... i què més, et pregunten, i no queda clar", segons De Laguérie. Però Rietman reflexiona: "En general, és propi dels mitjans de comunicació tenir una dificultat notable per registrar moviments de fons. Les coses que no són clares, directes, són difícils d'explicar."

"Els mitjans més aviat ens pregunten per què no hi ha cap esclat de violència social", ressalta Macher. "Per això, ara em demanen reportatges sobre els efectes de la crisi, el 15-M...", sosté.

La imatge espanyola a l'exterior

Amb l'homenatge a la División Azul ben present -"això sí que ha interessat", expliquen-, i preguntats sobre si les seves respectives opinions públiques estarien preparades per veure algun tipus d'episodi violent durant el procés d'independència, ha desestimen rotundament. "És inimaginable que Espanya sigui la nova Iugoslàvia. No es planteja què farà Alemanya si l'exèrcit espanyol intervé en el procés, com s'ha suggerit des d'alguna instància de l'exèrcit", diu Macher.

"La imatge d'Espanya com un país fantàstic, on tot anava súper-bé, s'ha acabat, i això obre la porta a una mirada més crítica, sobretot per a sectors financers i inversors, que tenen interès en saber què passa realment aquí", considera Rietman. "Una intervenció militar comportarà un preu mediàtic tan alt que, potser per això, no s'atreviran a fer-ho", prossegueix.

Ni amics ni aliats, però tampoc enemics

"Si la societat catalana està decidida a independitzar-se, té tots els punts per fer-ho", conclou Rietman, deixant clar que a les opinions públiques neerlandesa i flamenca "tant els fa, hi ha indiferència". "Si la societat catalana vol, tot això tirarà endavant ", corrobora Macher.

Tenint clara aquesta apatia, equiparable a la del teleespectador català que mira una eliminatòria de futbol entre Estònia i Moldàvia, les agendes mediàtiques francesa, alemanya, neerlandesa i flamenca en cap moment es plantegen què podria passar si el procés independentista acabés culminant amb èxit, sobre si la Catalunya independent hauria d'adoptar l'euro o no, si hauria d'assumir el deute públic espanyol o no... "No ens preguntem què passarà després del referèndum, no ens preguntem si Catalunya perdrà PIB o en guanyarà... El debat encara no és en aquest punt", sentencia De Laguérie.

Font Nació Digital.