La llista d'entitats convocades al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
dijous, 20 de juny del 2013
Les 34 entitats que ja decidiran
En són 34 però seran ampliades. Aquest és el nombre d'entitats que participaran en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir que es formalitzarà de manera solemne el proper 26 de juny al Parlament. Un catàleg d'entitats presentades pels grups polítics i que han estat triades en base "a la seva importància" i al "pluralisme". Dos conceptes que no han acabat de convèncer alguns grups com ara la CUP que ja ha mostrat les seves reticències.
ERC guanyaria les eleccions, segons el CEO
Hi hauria una gran majoria sobiranista · Els partidaris del sí a la independència augmenten, i també els del no.
L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat (estudi, en pdf)
confirma que ERC superaria CiU en les eleccions catalanes. Les dades
que ofereix el baròmetre són aquestes: ERC (38-39), CiU (35-37), PSC
(16), PP (13-14), ICV (13-14 ), C's (12), CUP (6). Amb aquests
resultats, hi hauria una gran majoria sobiranista al parlament, amb més
de dos terços dels diputats. La suma de ERC, CiU, ICV i la CUP faria
entre 92 i 96 diputats; la del PSC, PP i Ciutadans, entre 41 i 42.
Ara mateix el repartiment d'escons del parlament és el següent: CiU
té 50 diputats; ERC, 21; PSC, 20; PP, 19; ICV-EUiA, 13; C's, 6 i CUP, 3.
El suport a la independència creix
El sondatge del CEO, com és habitual, també pregunta als ciutadans
sobre el sentit del vot si demà es fes un referèndum per decidir la
independència de Catalunya. I el resultat diu que el suport a la
independència creix respecte el febrer d'enguany. Si aleshores el vot
'Sí' era un 54,7%, ara seria del 55,6%, gairebé un punt més que fa
quatre mesos i 4,5 punts més que ara fa un any. El 'No' seria avui el
23,4%, havent guanyat 2,7 punts més que fa quatre mesos (20,7%) i 2,3
punts més que fa un any. Si tant el sí com el no han guanya pes des de
l'últim baròmetre, la quantitat de gent que diu que s'abstindria ha
disminuït: ara representaria un 15,3%, respecte del 17% del febrer. Hi
ha un 3,8% que no sap què faria, i un 1,3% que no contesta. Amb aquestes
dades es pot considerar que la participació rondaria el 80%.
La projecció del resultat del referèndum
Agafant les dades que ofereix el CEO, tenint en compte que la
participació seria aproximadament del 79%, el resultat seria de 70,38%
dels vots a favor de la independència, i un 29,62% en contra. En aquest
càlcul descartem el 5,7% dels enquestats que diuen que no saben què
farien, que no contesten o que són classificats en la categoria
'altres'.
Baixen els partidaris del federalisme
El baròmetre també pregunta per quin estatus vol per a Catalunya. Un 47% vol que sigui un estat independent; un 22,8%, una comunitat autònoma d'Espanya; un 21,2%, un estat federal i un 4,6%, una regió d'Espanya.
El baròmetre també pregunta per quin estatus vol per a Catalunya. Un 47% vol que sigui un estat independent; un 22,8%, una comunitat autònoma d'Espanya; un 21,2%, un estat federal i un 4,6%, una regió d'Espanya.
Informació relacionada: On són els federalistes?
Les preocupacions
Les principals preocupacions dels catalans són, segons l'enquesta, i per aquest ordre, la desocupació i la precarietat laboral; el funcionament de l'economia; la insatisfacció amb la política i les relacions Catalunya-Espanya, i a més distància el sistema de finançament de Catalunya, la sanitat, la millora de polítiques socials i l'educació, a cultura i la investigació, entre més
Les preocupacions
Les principals preocupacions dels catalans són, segons l'enquesta, i per aquest ordre, la desocupació i la precarietat laboral; el funcionament de l'economia; la insatisfacció amb la política i les relacions Catalunya-Espanya, i a més distància el sistema de finançament de Catalunya, la sanitat, la millora de polítiques socials i l'educació, a cultura i la investigació, entre més
Font VilaWeb
.
Entitats del país estudien allargar la cadena humana fora del Principat
Treballen en tres línies a València, Palma, Perpinyà, Vinaròs, Fraga, Maó, Salses i Guardamar.
La cadena humana per la independència del proper Onze de Setembre enllaçarà el
Pertús (Alt Empordà) amb Alcanar (Montsià), però unes quantes entitats
ja estudien la possibilitat d'allargar-la fora del Principat, per tal
que arribi als territoris de tot el país. Ens aquests moments hi ha tres
línies de treball, encara incipients: la primera, allargar la cadena
des dels pobles veïns d'Alcanar i del Pertús al País Valencià i a
Catalunya Nord; la segona, fer cadenes humanes a València, Palma i
Perpinyà, i la tercera, encerclar amb cadenes humanes i de manera
simbòlica els nuclis antics dels municipis que són als extrems del país:
Salses, Guardamar, Fraga i Maó.
En aquest sentot, Ferran Civit, membre del Secretariat
Nacional que organitza la cadena, no en va donar detalls, però va
explicar ahir en la conferència de premsa de presentació del projecte
que es facilitaria la participació de la resta del país al projecte
simbòlicament, encara que fora del Principat no fos dia festiu.
Accions a València, Palma i Perpinyà
La Federació Llull, de la qual formen part Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear,
ja han debatut una d'aquestes vies, concretament la d'organitzar
cadenes a les grans capitals: València, Palma i Perpinyà. Amb tot, cal
tenir present que l'Onze de Setembre és un dia laborable en aquests
territoris, a diferència del Principat. I aquest, segons que ha pogut
saber VilaWeb, és un dels principals esculls amb què topa aquesta
iniciativa, car podria dificultar la presència massiva de participants
i, en certa manera, deslluir la mobilització. Per aquest motiu, no es
descarta la possibilitat de traslladar l'acció al dissabte següent, 14
de setembre. Siga com siga, el debat sobre aquesta qüestió a la
Federació Llull es troba encara en un estat embrionari i no es descarten
altres possibilitats.
Allargar la cadena per Vinaròs i Argelers
Pel que fa a les altres dues vies, les entitats que les
estudien són majoritàriament locals i, de fet, topen amb el mateix debat
de fons. La primera opció consistiria a allargar la cadena per Vinaròs,
al sud, i per Argelers o el Voló, al nord. Amb tot, no hi ha cap
decisió presa i s'estudiaran diverses fórmules en les pròximes setmanes.
Cal tenir present, també, que a més de ser un dia laborable, durant la
primera quinzena de setembre coincideix per a molts ciutadans amb la
tornada de les vacances, cosa que també podria dificultar la
participació.
I a Salses, Guardamar, Fraga i Maó
Amb aquest mateix debat topa la tercera de les iniciatives, que consistiria a fer accions a Salses, Guardamar, Fraga i Maó. L'opció preferida passa per encerclar amb una cadena humana els nuclis antics de totes quatre localitats, però tampoc no es descarten altres mobilitzacions, probablement altres dates o més tard, quan els ciutadans ja hagin acabat de treballar.
Amb aquest mateix debat topa la tercera de les iniciatives, que consistiria a fer accions a Salses, Guardamar, Fraga i Maó. L'opció preferida passa per encerclar amb una cadena humana els nuclis antics de totes quatre localitats, però tampoc no es descarten altres mobilitzacions, probablement altres dates o més tard, quan els ciutadans ja hagin acabat de treballar.
Finalment, una altra de les iniciatives que també s'estudia és
que en recorregut de la cadena a Barcelona hi hagi alguns trams que
siguin coberts per ciutadans de la resta de territoris del país.
Font VilaWeb
Una tardor amb tot en joc " Vicent Partal "
La cadena humana de l'11 de setembre estic convençut que serà el
pòrtic d'una tardor per a la història. Supose que discutirem molts dies
sobre la idoneïtat de la ruta i sobre la conveniència de la seua
extensió o no fora del Principat. Però quan encara queden mesos per a
fer-la, les expectatives sobre l'èxit de la mobilització són altes. I
tots som conscients que un cop feta l'aposta és molt important que isca
bé.
A la tardor ja no quedarà cap excusa plausible per a no concretar
quan es fa el referèndum i quina serà la pregunta. Si això passa
entrarem en els mesos més decisius de la nostra història, i és possible
que s'òbriga la porta a un nou govern, amb la participació d'ERC. Si no
passa, en canvi, segurament aquest serà un cop mortal definitiu per a
CiU i per al president Mas, que obrirà una nova era en la política
catalana.
A la tardor, i molt vinculat a això, sabrem si el PSC o la
mateixa Unió són capaços de resistir, acastellats, la pressió de les
seues bases, si són capaços de seguir tancats en un discurs oficial que
els està trencant, literalment. L'any passat l'Onze de Setembre va
provocar una indiscutible catarsi política, i un any després, si és
constatable que el país continua ferm en la proposta independentista, la
catarsi serà més gran encara. Perquè ningú no podrà invocar l'anècdota
momentània, el famós suflé.
A la tardor sabrem també si el govern espanyol mou fitxa o no.
Fins ara ha decidit fer veure que no mira el que està passant però
aquesta actitud no la podrà aguantar per sempre. Sobretot perquè a la
tardor tot Europa estarà pendent de què fem els catalans l'onze de
setembre. D'això n'hem de ser ben conscients: en els mitjans de
comunicació i les cancelleries l'11 de setembre està clarament
encerclat. Volen saber si allò de l'any passat que els va sorprendre
tant va ser una casualitat, un fenomen puntual o l'inici d'una nova era.
I nosaltres, aquesta responsabilitat només la tenim nosaltres, serem
qui ho decidirà.
La cadena humana no ens portarà a la independència, això és
evident. Perquè la independència només arribarà quan la proclame el
parlament de Catalunya, siga amb un referèndum previ o no. Són, per
tant, els polítics, els qui tenen la decisió sobre el moment i la forma.
Però ja vam aprendre l'any passat que la política es pot canviar des
del carrer i que tenim, quan caminem junts, una força enorme. I aquesta,
exactament aquesta, és la clau de tot.
Font Editorial 20-06-2013 Vicent Partal Director de VilaWeb.cat
dimecres, 19 de juny del 2013
'Tossudament alçats', l'himne del Concert per la Llibertat
La cançó de Lluís Llach servirà per cloure el concert del 29 de juny al Camp Nou.
'Tossudament alçats', de Lluís Llach, serà la cançó que tancarà el repertori del Concert per la Llibertat
del 29 de juny vinent al Camp Nou. Òmnium Cultural ha difós un vídeo de
la cançó interpretada per Llach en l'últim concert que va fer a Verges
el març del 2007; és un vídeo promocional del concert, i alhora una
crida al públic que assisteixi al concert perquè durant la cançó
encengui el seu mòbil per il·luminar tot el camp.
L'organització
del Concert per la Llibertat demana a tothom que faci córrer la cançó
com a himne d'aquest esdeveniment i del moment que viu el país.
Ara per ara hi ha unes 70.000 entrades vendues per al concert.
Dilluns es van posar a la venda noves entrades per al concert, la
majoria de les quals sense visibilitat. Això fa que no hi hagi hagut
l'allau de peticions de les primeres entrades. El preu d'aquestes
entrades és de deu euros i encara en queden moltes de disponibles.
Els canals de compra
Els canals de compra són els mateixos que en el primer període, durant el qual es van vendre seixanta mil entrades en un dia. Tothom qui vulgui comprar entrades, ho haurà de fer exclusivament a través d’internet, bé a la web www.concertperlallibertat.cat, bé a través del Club TresC, Telentrada i Atrapalo.
Els canals de compra són els mateixos que en el primer període, durant el qual es van vendre seixanta mil entrades en un dia. Tothom qui vulgui comprar entrades, ho haurà de fer exclusivament a través d’internet, bé a la web www.concertperlallibertat.cat, bé a través del Club TresC, Telentrada i Atrapalo.
Font VilaWeb
El recorregut de la cadena humana de l'Onze de Setembre ja és públic
Enllaçarà desenes de municipis del Principat entre el Pertús i Alcana.
L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural
ja han fet públic el recorregut de la cadena humana per la
independència que organitza per a l'Onze de Setembre vinent. La cadena
enllaçarà el Pertús (Alt Empordà) amb Alcanar (Montsià), passant
majoritàriament per municipis arran de la costa i per unes quantes
capitals de comarca, com Figueres, Girona, Mataró, Sant Feliu de
Llobregat, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Tarragona, Reus i
Amposta, i farà un recorregut per dins de la ciutat de Barcelona,
passant per uns quants carrers principals, com la Diagonal, i recorrent
la Ciutat Vella (plaça de Sant Jaume inclosa) i l'Eixample, entre més
barris.
Aquests són els municipis per on passarà
la cadena humana: El Pertús, la Jonquera, Pont de Molins, Figueres,
Bàscara, Orriols, Bàscara, Sarrià de Ter, Girona, Fornells de la Selva,
Tordera, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys
de Mar, Caldes d'Estrac, Mataró, Premià de Mar, El Masnou, Badalona,
Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de
Llobregat, Molins de Rei, Cervelló, Vallirana, Cantallops, Vilafranca
del Penedès, l'Arboç, la Gornal Bellveí, Creixell, Clarà, Torredembarrà,
Altafulla, Tarragona, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del
Camp, L'Hospitalet de l'Infant, El Perelló, l'Ampolla, l'Aldea, Amposta i
Alcanar.
L'ANC ha activat la web via.assemblea.cat,
amb informació sobre l'anomenada 'Via Catalana', que ja té l'etiqueta
#viacatalana a Twitter. Ben aviat s'hi podran fer les inscripcions per a
poder formar part d'algun dels diversos trams de la cadena humana.
Amb quins criteris s'ha triat aquest recorregut?
L'ANC ha explicat per què s'ha triat aquest recorregut, que passa sobretot per comarques litorals, deixant de banda comarques interiors, pirinenques i de ponent, i tampoc allargant la cadena humana cap a Catalunya Nord i al País Valencià. 'És la columna vertebral dels Països Catalans, seguint l'antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i Catalunya Nord, tot i ser dia laborable, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània', explica l'entitat.
També diu: 'Les vies emprades són de fàcil accés per a la majoria de la població i presenta un recorregut bàsicament pla i lineal, assequible per a les persones amb mobilitat reduïda; arriba al gruix de la població i, especialment, a les zones on hi ha més gent a sumar i a implicar en el procés'. A més, diu l'ANC que d'aquesta manera es garantirà la mobilitat de vehicles que van a o vénen d'Europa, sense interferir en la seva activitat normal. I finalment apunta que 'segueix el recorregut d'exemples clars de la manca d'inversió de l'estat espanyol en infraestructures a Catalunya, com la N-340, la N-II i el corredor mediterrani ferroviari.'
L'ANC ha explicat per què s'ha triat aquest recorregut, que passa sobretot per comarques litorals, deixant de banda comarques interiors, pirinenques i de ponent, i tampoc allargant la cadena humana cap a Catalunya Nord i al País Valencià. 'És la columna vertebral dels Països Catalans, seguint l'antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i Catalunya Nord, tot i ser dia laborable, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània', explica l'entitat.
També diu: 'Les vies emprades són de fàcil accés per a la majoria de la població i presenta un recorregut bàsicament pla i lineal, assequible per a les persones amb mobilitat reduïda; arriba al gruix de la població i, especialment, a les zones on hi ha més gent a sumar i a implicar en el procés'. A més, diu l'ANC que d'aquesta manera es garantirà la mobilitat de vehicles que van a o vénen d'Europa, sense interferir en la seva activitat normal. I finalment apunta que 'segueix el recorregut d'exemples clars de la manca d'inversió de l'estat espanyol en infraestructures a Catalunya, com la N-340, la N-II i el corredor mediterrani ferroviari.'
Font VilaWeb
Hernn Karits: 'La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d'independència'
Un dels organitzadors de la cadena humana a Estònia, Letònia i Lituània
anima els catalans a fer de la cadena de l'11 de setembre un gran gest
cap a la independència.
Hernn Karits va viure de molt a prop de cadena humana dels països
bàltics, que es va conèixer com la Via Bàltica. Aquell agost del 1989,
dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van cobrir,
enllaçats de les mans, els 560 quilòmetres que separen Tallin de
Vilnius. Va ser una gran demostració de força independentista que l'ANC
vol repetir amb la cadena prevista per a l'11 de setembre. Karits, que
després fou un dels encarregats de delimitar les fronteres de la nova
república amb Rússia i Letònia, va viure la cadena humana com a
organitzador, coordinant els diversos grups que la formaven. Ara és a
Barcelona per a promocionar la Via Catalana de l'11 de setembre.
—La independència d'Estònia va ser un procés molt ràpid. Com el recorda i com recorda el paper de la cadena humana?
—A mi em sembla, vist des d'avui, com un somni molt llarg, no
curt i ràpid. Segurament, des de la perspectiva de la història, que és
tan llarga, tot el que va passar aleshores pot semblar ràpid, però en
realitat, estant dins de tot aquest moment i vivint-ho en directe, a
nosaltres ens semblava que per arribar a la fita de la independència el
camí era interminable.
—Què va significar la cadena humana, la Via Bàltica?
—En aquell moment no podíem continuar fent el camí sols. Calia
fer conèixer al món el llarg camí dels països bàltics: què desitjàvem a
Estònia, Letònia i Lituània, quina era la situació i per què ens hi
trobàvem. La cadena bàltica va ser un cim de la muntanya en tot aquest
procés, el qual havia de demostrar al món que existien uns estats i unes
nacions com aquestes que estaven a punt de naufragar. Per tot això, el
principal objectiu va ser fer conèixer la nostra realitat, i això
realment ho vam aconseguir. La cadena bàltica va arribar a tot arreu a
través de la televisió.
—Contra el que vostès esperaven, Occident no els va
ajudar i va pressionar molt perquè no trenquessin la Unió Soviètica.
Quin record en té?
—Els estonians ja som d'aquesta manera: una mica tossuts i
consistents; en un país nòrdic no es pot viure d'una altra manera. Ja
sabíem i copsàvem que per part dels països occidentals, malgrat tot, no
tindríem un gran suport. I això passava perquè a Rússia hi havia un
procés de democratització, que hauria pogut durar desenes d'anys i
encara ara no hi ha arribat del tot. Però nosaltres no teníem temps
d'esperar. I és per això que de manera tossuda i consistent vam insistir
en la independència conjuntament els tres països bàltics. No vam fer
cas dels arguments que ens demanaven ajudar a la democratització de la
Unió Soviètica i no trencar la relació amb ells. Era el moment de la
nostra independència i no podíem acceptar condicionants de ningú.
—Creu que la cadena humana catalana de l'11 de setembre pot repetir l'efecte de la Via Bàltica?
—La Via Bàltica, ara, és fins i tot en les llistes de la
UNESCO, i crec que realment va ser un fet que va impressionar les
nacions del món. Per una altra banda, em sembla que realment els
esforços dels catalans es coneixen poc. En aquest sentit la vostra
cadena us pot aportar més autoconfiança per als vostres desitjos. I crec
que el món us pot conèixer millor però no necessàriament perquè això
sigui cap repetició; jo no ho veuria com una repetició de la nostra
cadena. Més aviat és la vostra oportunitat històrica...
—Quina visió creu que tenen els estonians del procés independentista català?
—Els catalans sou una nació coneguda a Europa i els estonians
coneixen prou bé desitjos i situacions anàlegs als vostres, ja que també
Estònia va voler començar el camí amb la independència econòmica, és a
dir, anant primer pel camí que podríem anomenar suau. La meva opinió és
que amb Estònia no hi haurà cap problema per al vostre reconeixement,
perquè nosaltres vam ser ràpidament reconeguts per tothom i ara la
nostra missió és donar suport als altres, a Catalunya també.
—S'imagina com seria la seva vida si no s'haguessin arriscat en el procés i no haguessin obtingut la independència?
—Les emocions van ser fortíssimes en aquell moment i em sembla
que no pensàvem mai en el risc que podríem tenir. No ens importava el
risc ni els senyals de perill, tot i que hi havia confrontaments molt
violents a Vilnius o a Riga. Era clar que no es podia preveure res. Però
no sé ben bé què podria dir, ni m'ho imagino! La Unió Soviètica ja no
existeix i jo no m'imagino que ara jo continués vivint en una Unió
Soviètica, que en aquell temps dèiem que era la presó de les nacions. No
m'imagino perdre les llibertats que tinc ara, com la de poder venir a
una ciutat com Barcelona... És impensable per a mi.
Font VilaWeb
dimarts, 18 de juny del 2013
El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill de desaparició
Un informe aprovat per la comissió de Cultura ha incorporat una esmena presentada per l'eurodiputat Ramon Tremosa.
La comissió de Cultura del Parlament Europeu
ha aprovat que es fomenti des dels primers nivells educatius
l'aprenentatge de les llengües minoritàries amenaçades de desaparició,
entre les quals el català. La petició forma part d'un informe sobre
diversitat lingüística a la UE elaborat per l'eurodiputat cors Francois
Alfonsi i aprovat per unanimitat amb esmenes dels diferents grups
polítics.
Una esmena presentada pels eurodiputats
Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU) citava 'les polítiques
educatives d'immersió' i l'efecte que tenen 'sobre la protecció de les
llengües europees no hegemòniques'. L'esmena finalment adoptada
considera que els estats membres han de fer una política lingüística que
capaciti els nens a 'aprendre la llengua en perill, com a llengua
materna, des de la més primerenca edat'.
Aquest informe aprovat en comissió serà presentat al ple el setembre
amb l'objectiu d'instar la Comissió Europea a completar amb mesures
legislativesla defensa de les llengües minoritzades i en perill
d'extinció, segons un comunicat de l'eurodiputada del PNB.
A més, l'informe reconeix el multilingüisme 'com una riquesa i una
expressió de la diversitat europea' i demana finançament per al període
2014-2020 per a donar suport a les llengües en perill.
També considera
que les societat multilingües ben cohesionades i que gestionen la seva
diversitat lingüística de manera democràtica i sostenible, contribueixen
a la pluralitat, són més obertes i estan en millors condicions per a
contribuir a la riquesa que suposa la diversitat lingüística.
Font VilaWeb
Boicot del PSC al Pacte Nacional pel Dret a Decidir
Els socialistes no assistiran a la constitució de l'acord convocada pel 26 de juny
Primera baixa a les files dels partits que fan costat al dret a decidir.
Així ho ha certificat el portaveu del PSC, Maurici Lucena, que aquesta
tarda i des dels faristols del Parlament, ha anunciat que els
socialistes no participaran en la constitució del Pacte Nacional pel
Dret a Decidir que se celebrarà el proper 26 de juny al Parlament.
Per Lucena, la decisió de la direcció del partit rau en la convicció que
aquest pacte és "independentista" i el PSC no ho és. Així mateix el
diputat socialista considera que aquest Pacte no és "neutral" perquè
esdevindrà una "plataforma independentista" i li "falta concreció i
precisió en els continguts".
La decisió ha aixecat les crítiques tant d'ICV-EUiA com d'ERC que no
entenen perquè el PSC no vol participar en aquest pacte. "El Govern no
és neutral, segueix prefigurant el resultat de la consulta, està en
marxa el Consell per a la Transició Nacional i es continuen construint
estructures d'estat", ha criticat Lucena, que tampoc veu acceptable que
el Pacte es reuneixi al Parlament.
ICV-EUiA demana convocar la comissió abans
Per la seva banda, la portaveu d’ICV-EUiA, Dolors Camats, ha demanat
convocar la comissió parlamentària pel dret a decidir abans de la reunió
del Pacte Nacional. “Aquesta comissió és la que haurà de decidir el
full de ruta de la consulta i sobre els primers passos a seguir al
Congrés i al Parlament i hem de construir el consens polític per avançar
en el procés”, ha afegit Camats.
Font Nació Digital
El 26 de juny, Pacte Nacional pel Dret a Decidir
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir ja té data i hora pel seu
naixement. Així ho ha avançat aquest migdia, el conseller de Presidència
i portaveu del Govern , Francesc Homs. La constitució d'aquest gran
acord social serà solemnitzat el proper 26 de juny al Parlament de
Catalunya. De moment, el pacte comptarà amb tots els partits que fan
costat a la consulta així com 25 entitats que representen un acord ampli
de la societat civil. Les entitats que hi participaran s'han triat
segons dos criteris: la representativitat i per la pluralitat.
Aquest Pacte Nacional pel Dret a Decidir està recollit en la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament i va ser una de les exigències d'ICV-EUiA per poder centralitzar les primeres passes del procés a través d'un gran suport social i representatiu.
Aquest Pacte Nacional pel Dret a Decidir està recollit en la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament i va ser una de les exigències d'ICV-EUiA per poder centralitzar les primeres passes del procés a través d'un gran suport social i representatiu.
font Nació Digital
Tots els diputats d'ERC i la CUP paguen la renda a Catalunya
Els parlamentaris exerceixen avui la sobirania fiscal presentant la declaració a l'Agència Tributari.
Els vint-i-un diputats d'Esquerra i els tres de la CUP han
decidit presentar i pagar la declaració de la renda a l'Agència
Tributària de Catalunya (ATC), exercint així la sobirania fiscal. En el marc de la campanya de Catalunya Diu Prou,
els diputats de les dues formacions polítiques i altres particulars van
aquest migdia a la seu de l'ATC a lliurar les declaracions de la renda.
Ho fan, diu d'ERC, perquè 'cal donar força a l'ATC, musculant aquesta
entitat per, quan arribi el moment, ser l'administració tributària de
referència de tota la població catalana. I el primer pas és liquidar els
impostos a través d'una Agència pròpia'.
Els parlamentaris s'afegeixen a altres ciutadans
que a nivell particular ja han exercit la sobirania fiscal, com també ho
han fet diverses empreses i municipis. Una campanya a la qual s'hi han
sumat l'Assemblea Nacional Catalana i l'Assemblea de Municipis per la
Independència, que han animat particulars, empreses i ajuntaments a
exercir la sobirania fiscal. També el govern ha convidat a pagar els
impostos a la Generalitat en comptes de la hisenda espanyola, i té previst d'enllestir aquest estiu un protocol legal per a ajuntaments i empreses.
Font VilaWeb
Hi ha molta corrupció a Catalunya ho es a altres llocs ?
En enganyen, i ens roben els nostres Impostos que no tornen mai mes a Catalunya, a canvi de finançament de serveis i per crear noves infraestructures que garanteixin l'estat del benestar. A part ens obliguen a tenir un dèficit baix quant abans ells mateixos ens han deixat sense diners per autofinançar-nos.
I que fa espanya amb aquests diners, donç aquí us deixo aquesta infográfia que ho explica, fer negocis de corrupció urbanística, pagament de comissions il·legals per concessió a dit de serveis públics a els amiguets del partit de torn que esta governant. I el mes curiós es que els periodistes del les principals agencies espanyoles, amaguen i minimitzen els escàndols que passen a la resta de l'estat donant més importància als ocorreguts a Catalunya, " quant son menys i de menor quantia econòmica ", a si amb convivenciá amb els jutjats, que no paren de filtrar informació sota secret de sumari.
Però la Realitat es aquesta aquí us deixo aquesta infográfia i jutgeu vosaltres mateixos.
«Des d'Europa ningú no qüestiona que es pugui fer un referèndum»
Corresponsals de premsa estrangera presents a Barcelona constaten que les seves audiències veuen lògic que els catalans votin, apuntant que hi ha una certa "indiferència" amb el procés.
Tres corresponsals de premsa estrangera residents a Barcelona, el neerlandès Lex Rietman, l'alemanya Julia Macher i el francès Henry de Laguérie,
conversen sobre quina percepció hi ha entre les seves audiències sobre
el procés català, i sobre com miren d'explicar-los-el. "Els mitjans
pensen que el procés potser pot tenir èxit, però no hi estan ni a favor
ni en contra. Ho veuen com un procés que s'ha de fer aquí, ningú no
qüestiona la possibilitat que es pugui fer un referèndum, però no causa
especial simpatia, ni tampoc antipatia", resumeix Macher, percepció
compartida tant per Rietman com per De Laguérie.
Ara per ara, el titular del moment entre les opinions públiques francesa
i alemanya seria "la crisi alimenta el nacionalisme a Catalunya",
coincideixen De Laguérie i Macher. El procés català, doncs, com a
causa-efecte de la crisi. "El discurs del PP entra facilíssimament",
sentencia Rietman, que desenvolupa el raonament: "Hi ha la idea que
Espanya té problemes i que després venen els catalans a afegir-n'hi més.
La visió del PP sobre el problema català és dominant."
En aquest context, Macher constata una dificultat de l'audiència alemanya per comprendre el discurs independentista basat en dades econòmiques. "Si algun català diu que vol deixar de formar part d'Espanya perquè ell és català, això s'entén. Si diu que abans era federalista però ara ha deixat de ser-ho i vol tenir un estat propi, també s'entén. Ara bé, si algú diu que Catalunya seria més rica sense Espanya, és una estratègia més difícil d'explicar", ressalta. "A Alemanya, el concepte de solidaritat entre Baviera i Berlín ja existeix, i no entenen que aquí, a més, hi hagi el tema cultural i polític. A Baviera ningú no qüestiona que són alemanys", remata. "És un discurs que es veu com a egoista. Com que tot va tan malament, es veu com una especulació política populista", remata De Laguérie.
Però Rietman en discrepa obertament. Els Països Baixos, luterans, abanderats del lliure mercat, considera que poden estar oberts a veure el problema des d'un altre angle. "Són dades, els catalans tenen uns 200-300 euros menys per pacient que a la resta de l'Estat espanyol, i això l'audiència ho entén", afirma. "Explicat així, deixa de ser una cosa antipàtica o egoista, no?", deixa apuntat.
De la base a la cúpula
Tots tres sí que perceben que la situació actual, sobretot, s'ha
originat des de la base del catalanisme, que ha empès les cúpules dels
partits a la situació actual. "És un moviment de societat, sí, però si
la premsa mundial en parla, és perquè el polític ha estat arrossegat cap
aquí. Si es parla del moviment, és perquè hi ha hagut un canvi brutal
de CiU", apunta De Laguérie.
"Tot el procés que hi ha, és molt poc clar. Després de les eleccions hi ha hagut una Declaració de Sobirania... i què més, et pregunten, i no queda clar", segons De Laguérie. Però Rietman reflexiona: "En general, és propi dels mitjans de comunicació tenir una dificultat notable per registrar moviments de fons. Les coses que no són clares, directes, són difícils d'explicar."
"Els mitjans més aviat ens pregunten per què no hi ha cap esclat de
violència social", ressalta Macher. "Per això, ara em demanen
reportatges sobre els efectes de la crisi, el 15-M...", sosté.
La imatge espanyola a l'exterior
Amb l'homenatge a la División Azul ben present -"això sí que ha
interessat", expliquen-, i preguntats sobre si les seves respectives
opinions públiques estarien preparades per veure algun tipus d'episodi
violent durant el procés d'independència, ha desestimen rotundament. "És
inimaginable que Espanya sigui la nova Iugoslàvia. No es planteja què
farà Alemanya si l'exèrcit espanyol intervé en el procés, com s'ha
suggerit des d'alguna instància de l'exèrcit", diu Macher.
"La imatge d'Espanya com un país fantàstic, on tot anava súper-bé, s'ha
acabat, i això obre la porta a una mirada més crítica, sobretot per a
sectors financers i inversors, que tenen interès en saber què passa
realment aquí", considera Rietman. "Una intervenció militar comportarà
un preu mediàtic tan alt que, potser per això, no s'atreviran a fer-ho",
prossegueix.
Ni amics ni aliats, però tampoc enemics
"Si la societat catalana està decidida a independitzar-se, té tots els
punts per fer-ho", conclou Rietman, deixant clar que a les opinions
públiques neerlandesa i flamenca "tant els fa, hi ha indiferència". "Si
la societat catalana vol, tot això tirarà endavant ", corrobora Macher.
Tenint clara aquesta apatia, equiparable a la del teleespectador català
que mira una eliminatòria de futbol entre Estònia i Moldàvia, les
agendes mediàtiques francesa, alemanya, neerlandesa i flamenca en cap
moment es plantegen què podria passar si el procés independentista
acabés culminant amb èxit, sobre si la Catalunya independent hauria
d'adoptar l'euro o no, si hauria d'assumir el deute públic espanyol o
no... "No ens preguntem què passarà després del referèndum, no ens
preguntem si Catalunya perdrà PIB o en guanyarà... El debat encara no és
en aquest punt", sentencia De Laguérie.
Font Nació Digital.
dilluns, 17 de juny del 2013
Barcelona votaria 'sí' a la independència de Catalunya
Una eventual consulta d'autodeterminació de Catalunya comptaria amb el vot favorable de la capital catalana. Això és el que s'extreu d'un estudi que ha realitzat el politòleg Joan Monjé per encàrrec de la federació barcelonina d'ERC. No és una enquesta, sinó un treball que pren les dades de vot de les eleccions al Parlament del 25 de novembre i els encreua amb les projeccions de vot independentista que cada partit té entre els seus electors segons el l'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat.
El resultat global per a la ciutat revela un 49% de suport al 'sí', un rebuig del 38% i, per tant, un 13% d'indecisos. La participació arribaria a cotes històriques al 79%, molt per sobre del llindar del 68% que va fixar el Govern la setmana passada perquè el referèndum tingués validesa.
>> Llegiu la informació completa de l'estudi electoral d'ERC sobre la consulta sobiranista a Barcelona a e-Periódico.
font el periodico.cat
Junqueras i Rovira pagaran la renda a l'Agència Catalana
Els colíders d'ERC practiquen la "sobirania fiscal".
La propaganda pel fet i seguint l'estela d'un bon nombre d'empresaris, d'autònoms i d'ajuntaments com Alella o Gallifa, el president i la secretària general d'ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, pagaran aquest dimarts la seva declaració de renda a l'Agència Tributària Catalana. Així ho han fet saber aquesta tarda convocant a la premsa per registrar la seva liquidació de l'Impost Sobre la Renda de les Persones Físiques a la seu de l'Agència catalana ubicada al carrer Fontanella de Barcelona.
Font Nació Digital
Forcadell: "Tinc un mandat d'un any i quan es faci la consulta jo seré encara presidenta"
Entrevista a Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, l'endemà de la seva reelecció. Parlem sobre la data de la consulta i les declaracions de Duran i Lleida, l'organització de la cadena humana l'Onze de Setembre i la posició de la Unió Europea.
Font Els Matins/ TV3
Font Els Matins/ TV3
Estelades i xiulets contra Rajoy i Felipe a l'arribada del TGV a Alacant
S'inaugura la nova línia d'alta velocitat entre Alacant i Madrid · El
trajecte es completa en dues hores i vint minuts i ha costat 1.920
milions · Alacant continua desconnectada de València amb alta velocitat.
En un moment en què l'alta velocitat espanyola continua sense enllaçar les principals ciutats del corredor mediterrani i és desacreditada per l'alt cost de moltes línies i el poc rendiment que se'n treu, avui s'ha inaugurat amb les màximes autoritats valencianes i espanyoles el tram Alacant-Madrid, que ha costat 1.920 milions d'euros i ha reforçat encara més l'estructura radial de la xarxa. A l'arribada a Alacant, uns tres-cents manifestants de diversos col·lectius han rebut les autoritats, encapçalades pel president valencià, Alberto Fabra, el president espanyol, Mariano Rajoy, i Felipe de Borbó, amb una forta escridassada. S'hi veien estelades i banderes republicanes i s'han fet esclatar petards durant la conferència de premsa. Alacant queda ara a dues hores de Madrid, però continuarà sense connexió d'alta velocitat amb València i, de fet, es trigarà quasi el mateix anar d'Alacant a Barcelona directament amb Euromed que passant, amb TGV, per Madrid.
A l'acte també hi han assistit la presidenta de Castella-la Manxa María Dolores de Cospedal, la ministra de Foment Ana Pastor i el ministre d'Afers Estrangers José Manuel Margallo. La nova línia s'obrirà al públic demà i unirà les dues ciutats en dues hores i vint minuts, una millora de cinquanta minuts en relació amb el temps actual. La inversió total ha estat de 1.920 milions d'euros.
Nou anys després que el govern espanyol de José María Aznar posés la primera travessa, el tren d'alta velocitat arriba a la segona capital de província del País Valencià, sense que de moment hi hagi connexió amb València. L'obra forma part de la línia d'alta velocitat Madrid-Castella la Manxa-País Valencià-Múrcia i una part del seu trajecte seria inclòs en el corredor mediterrani, segons el Ministeri de Foment.
La infrastructura és la prolongació de la línia Madrid-Albacete, en què s'ha construït una connexió de 165 quilòmetres fins a Alacant que fa que el trajecte amb la capital espanyola sigui de dues hores i vint minuts. Es preveu que al final de l'any es pugui fer el viatge en dues hores i cinc minuts.
El preu oficial de la classe turista és de 64,9 euros per trajecte, tot i que es poden adquirir per un mínim de 25 euros per trajecte acollint-se a ofertes segons l'anticipació i les vendes a través de la web de Renfe. També hi ha la possibilitat d'adquirir abonaments de deu viatges a 42,2 euros per trajecte. Renfe també ha començat una promoció especial de llançament de bitllets a 32,45 euros aquesta primera setmana de funcionament.
Hi haurà nou freqüències diàries per sentit i deu els divendres. El tren farà parades a Madrid, Conca, Albacete, Villena i Alacant. Els trens Alvia permetran connexions amb Santander i Gijón i a Galícia els caps setmana, segons que ha explicat Foment.
L'executiu que presideix Fabra considera que la nova infrastructura ajudarà a consolidar i potenciar el turisme provinent de Madrid i Castella-la Manxa, com també el turisme de cap de setmana i les visites d'un dia a la ciutat.
Font VilaWeb
En un moment en què l'alta velocitat espanyola continua sense enllaçar les principals ciutats del corredor mediterrani i és desacreditada per l'alt cost de moltes línies i el poc rendiment que se'n treu, avui s'ha inaugurat amb les màximes autoritats valencianes i espanyoles el tram Alacant-Madrid, que ha costat 1.920 milions d'euros i ha reforçat encara més l'estructura radial de la xarxa. A l'arribada a Alacant, uns tres-cents manifestants de diversos col·lectius han rebut les autoritats, encapçalades pel president valencià, Alberto Fabra, el president espanyol, Mariano Rajoy, i Felipe de Borbó, amb una forta escridassada. S'hi veien estelades i banderes republicanes i s'han fet esclatar petards durant la conferència de premsa. Alacant queda ara a dues hores de Madrid, però continuarà sense connexió d'alta velocitat amb València i, de fet, es trigarà quasi el mateix anar d'Alacant a Barcelona directament amb Euromed que passant, amb TGV, per Madrid.
A l'acte també hi han assistit la presidenta de Castella-la Manxa María Dolores de Cospedal, la ministra de Foment Ana Pastor i el ministre d'Afers Estrangers José Manuel Margallo. La nova línia s'obrirà al públic demà i unirà les dues ciutats en dues hores i vint minuts, una millora de cinquanta minuts en relació amb el temps actual. La inversió total ha estat de 1.920 milions d'euros.
Nou anys després que el govern espanyol de José María Aznar posés la primera travessa, el tren d'alta velocitat arriba a la segona capital de província del País Valencià, sense que de moment hi hagi connexió amb València. L'obra forma part de la línia d'alta velocitat Madrid-Castella la Manxa-País Valencià-Múrcia i una part del seu trajecte seria inclòs en el corredor mediterrani, segons el Ministeri de Foment.
La infrastructura és la prolongació de la línia Madrid-Albacete, en què s'ha construït una connexió de 165 quilòmetres fins a Alacant que fa que el trajecte amb la capital espanyola sigui de dues hores i vint minuts. Es preveu que al final de l'any es pugui fer el viatge en dues hores i cinc minuts.
El preu oficial de la classe turista és de 64,9 euros per trajecte, tot i que es poden adquirir per un mínim de 25 euros per trajecte acollint-se a ofertes segons l'anticipació i les vendes a través de la web de Renfe. També hi ha la possibilitat d'adquirir abonaments de deu viatges a 42,2 euros per trajecte. Renfe també ha començat una promoció especial de llançament de bitllets a 32,45 euros aquesta primera setmana de funcionament.
Hi haurà nou freqüències diàries per sentit i deu els divendres. El tren farà parades a Madrid, Conca, Albacete, Villena i Alacant. Els trens Alvia permetran connexions amb Santander i Gijón i a Galícia els caps setmana, segons que ha explicat Foment.
L'executiu que presideix Fabra considera que la nova infrastructura ajudarà a consolidar i potenciar el turisme provinent de Madrid i Castella-la Manxa, com també el turisme de cap de setmana i les visites d'un dia a la ciutat.
Font VilaWeb
Clatellada de l'ex-conseller Castells contra la proposta federal de Pere Navarro
Retreu a la cúpula actual del PSC que digui 'no a la independència a cegues'
Clatellada de l'ex-conseller d'Economia i ex-dirigent del PSC, Antoni Castells, a l'actual cúpula del partit i el seu plantejament en el debat nacional i el dret de decidir. En una entrevista al 3/24 de TVC, Castells ha assegurat no entendre perquè els socialistes catalans fan una proposta federal quan, segons ell, queda clar que 'a Espanya creuen que hi ha massa autonomia' repartida. L'ex-conseller també s'ha mostrat crític amb el posicionament clar del PSC contra una possible independència de Catalunya. 'Els que no som nacionalistes espanyols i volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com podem dir a cegues no a la independència', ha sentenciat.
El conseller d'Economia durant els dos governs presidits pels socialistes s'ha tornat a mostrar aquest diumenge crític amb la cúpula del seu partit, i especialment amb els posicionaments relacionats amb el model territorial i el debat nacional. En aquest sentit, ha assegurat no entendre com el PSC ha decidit fer una proposta per a una Espanya federal quan a l'estat espanyol sembla que ningú li dona resposta favorable. 'Les enquestes diuen que a la majoria d'Espanya la gent pensa que hi ha massa autonomia, i a Catalunya és al revés. Creuen que s'ha de presentar un projecte per donar més autonomia a Espanya quan Espanya creu que hi ha massa?', s'ha preguntat Castells, que ha afirmat que 'en tot cas, qui ha de presentar una proposta federal, de veritat, a l'americana, a la suïssa, a l'alemanya, és el PSOE, perquè el PSC s'ha cansat de demanar-ho'.
D'altra banda, l'ex-conseller creu que els debats sobre el possible vot en una consulta sobre la independència està dividint els favorables al dret de decidir, i per això ha demanat al PSC i a la resta de formacions que abandonin aquest debat i se centrin en fer viable que els catalans votin. 'L'objectiu avui és el referèndum, per això em sembla un error posar la independència com a objectiu. La independència passa per fer primer el referèndum, que és tan complicat i costós pel tancament i intransigència de la gent amb la que hem de negociar, que per sí sol ja és un pols polític de primeríssima magnitud', ha considerat.
Tot i això, no s'ha estat de criticar que el PSC hagi tancat la porta d'entrada i sense alternativa clara segura a la independència de Catalunya. 'Em sembla també molt sorprenent que diguin no directament a la independència. No la volen els nacionalistes espanyols. Els que no som nacionalistes espanyols, els que som fills del catalanisme polític i volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com podem dir a cegues no a la independència', ha retret al partit que lidera Pere Navarro.
Font VilaWeb
Clatellada de l'ex-conseller d'Economia i ex-dirigent del PSC, Antoni Castells, a l'actual cúpula del partit i el seu plantejament en el debat nacional i el dret de decidir. En una entrevista al 3/24 de TVC, Castells ha assegurat no entendre perquè els socialistes catalans fan una proposta federal quan, segons ell, queda clar que 'a Espanya creuen que hi ha massa autonomia' repartida. L'ex-conseller també s'ha mostrat crític amb el posicionament clar del PSC contra una possible independència de Catalunya. 'Els que no som nacionalistes espanyols i volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com podem dir a cegues no a la independència', ha sentenciat.
El conseller d'Economia durant els dos governs presidits pels socialistes s'ha tornat a mostrar aquest diumenge crític amb la cúpula del seu partit, i especialment amb els posicionaments relacionats amb el model territorial i el debat nacional. En aquest sentit, ha assegurat no entendre com el PSC ha decidit fer una proposta per a una Espanya federal quan a l'estat espanyol sembla que ningú li dona resposta favorable. 'Les enquestes diuen que a la majoria d'Espanya la gent pensa que hi ha massa autonomia, i a Catalunya és al revés. Creuen que s'ha de presentar un projecte per donar més autonomia a Espanya quan Espanya creu que hi ha massa?', s'ha preguntat Castells, que ha afirmat que 'en tot cas, qui ha de presentar una proposta federal, de veritat, a l'americana, a la suïssa, a l'alemanya, és el PSOE, perquè el PSC s'ha cansat de demanar-ho'.
D'altra banda, l'ex-conseller creu que els debats sobre el possible vot en una consulta sobre la independència està dividint els favorables al dret de decidir, i per això ha demanat al PSC i a la resta de formacions que abandonin aquest debat i se centrin en fer viable que els catalans votin. 'L'objectiu avui és el referèndum, per això em sembla un error posar la independència com a objectiu. La independència passa per fer primer el referèndum, que és tan complicat i costós pel tancament i intransigència de la gent amb la que hem de negociar, que per sí sol ja és un pols polític de primeríssima magnitud', ha considerat.
Tot i això, no s'ha estat de criticar que el PSC hagi tancat la porta d'entrada i sense alternativa clara segura a la independència de Catalunya. 'Em sembla també molt sorprenent que diguin no directament a la independència. No la volen els nacionalistes espanyols. Els que no som nacionalistes espanyols, els que som fills del catalanisme polític i volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com podem dir a cegues no a la independència', ha retret al partit que lidera Pere Navarro.
Font VilaWeb
Josep Rull: «No hi ha alternativa a la independència»
El secretari general de CDC reclama "més compromís" a ERC i creu que el PSC "té por a perdre una posició preeminent"
Josep Rull (Terrassa, 1968) està enganxat a les Question Time, de
Westminster, on govern i oposició es diuen de tot. Caràcter britànic o
gust per la confrontació? Amdues coses. Rull, a diferència d'altres
polítics sobiranistes, no ve de la Catalunya estelada, sinó de Terrassa,
un feu inexpugnat (inexpugnable?) del PSC des del 1979. A hores d'ara,
fa funcions de secretari general de CDC, és membre de la Mesa del
Parlament i lidera l'oposició a la seva ciutat de naixement... I sol
parlar bastant més clar que la seva coalició.
- Vostè té el mandat de recorrer el territori i, per tant,
visita les agrupacions del seu partit. Què sent a dir, últimament, sobre
Josep Antoni Duran Lleida?
- La gent ens expressa diversos neguits. Sobre la crisi econòmica, sobre
la claredat del procés del dret a decidir i, evidentment, ens expressen
neguits sobre aquesta polifonia que hi ha a CiU. La resposta que donem
és que el rellevant acaben essent els fets concrets i, en aquest sentit,
el Govern li ha fet un encàrrec al Consell de Transició Nacional: fixar
amb claredat quines són les peces per contruir l'estat propi, per
construir la independència. I el full de ruta s'està seguint de manera
inalterable.
- No sé si vostè va veure l'entrevista que li van fer a José
María Aznar a Antena 3. Quan van introduir la qüestió catalana ho van
fer preguntant si el procés era seriós o "una broma". Aquests dubtes no
li semblen relacionats amb aquesta "polifonia" que sovint protagonitza
Duran Lleida?
- A Espanya necessiten creure que això no va seriosament, respon més a
un desig que no pas una altra cosa. Pensaven que després de les últimes
eleccions el procés havia quedat escapçat però, per contra, continua
avançant. A nosaltres el que ens preocupa l'amenaça que va pronunciar el
mateix José María Aznar: "Abans que es trenqui Espanya es trencarà
Catalunya". Ens hi hem de conjurar en contra i per això expliquem el
procés per tots els municipis i barris de Catalunya, de forma inclusiva i
positiva.
- El PP intenta trencar la societat Catalana?
- Sí
- Com?
- Ja en tenim alguns exemples. La Llei Wert preten qüestionar la cohesió
de la societat catalana i generar fantasmes en un procés que és
radicalment democràtic. Perquè a diferència de l'espanyol, el
nacionalisme català sempre ha estat inclusiu, social i adreçat a un sol
poble. Estan llançant una ofensiva clara en aquest sentit.
- Li sembla una primera esquerda que hi hagi alcaldes de l'àrea
metropolitana que diguin que els seus municipis no participarien en una
consulta on es qüestionés la unitat de l'estat?
- El PSC ha d'afrontar una de les decisions més transcendents de la seva
història. Si és aquest PSC de Núria Marin, que aprova una resolució amb
el suport de Plataforma per Catalunya i el PP o és el PSC fidel a la
seva tradició de compromís amb Catalunya i la democràcia.
- Però gran part del poder institucional que conserva el PSC
són, precisament, aquests municipis metropolitans. Vostè creu que els
alcaldes s'estan deixant arrossegar per aquest intent de ruptura social
que atia el PP?
- Sí, perquè és un discurs fet des de la por a perdre una posició
preeminent. Aquesta por pot posar en dubte la premissa de Catalunya, un
sol poble. Basar-se en el no és molt poc edificant, potser valdria la
pena que expliquessin quina és la seva alternativa concreta. Per què
aquest federalisme, que ningú no sap ben bé què és, no connecta amb la
societat. No hi ha alternativa a la independència.
- Li sembla que el PSC intenta impermeabilitzar determinats
barris de l'àrea metropolitana perquè aquest debat no hi arribi? Aquest
PSC metropolità bloqueja l'accés del discurs sobiranista en aquests
barris?
- No m'atreviria a dir bloquejar, però sí que posa dificultats evidents a
poder parlar en termes oberts de les propostes dels uns i els altres.
Això és un símptoma claríssim de debilitat. Els forts pacten i són
capaços d'obrir debats, els febles imposen i tanquen. Que Núria Marin
tingui por a les urnes implica feblesa.
- Vostè descriu el revers de la funció que va tenir el PSUC al
final del franquisme i durant la transició. En aquell moment els
comunistes catalans van projectar el catalanisme a les masses
treballadores provinents de la immigració i, ara, entenc que vostè creu
que el PSC fa just el contrari.
- Sí. I l'expressió més greu és impedir que els arguments puguin circular lliurement.
- Pere Navarro intenta arreglar Espanya i no s'hi posa pas per poc. Vol que abdiqui el rei, demana liquidar el concert basc...
- Sí, però l'únic resultat és que ell incrementa la notorietat. Però, al servei de què? No ho sabem.
- De moment obre els diaris de Madrid.
- La provocació, quan té un objectiu molt clar, es pot arribar a
entendre, però en aquest cas és provocació al servei del no-res.
- No se li pot negar la independència de criteri.
- No, això ningú no ho qüestiona. Però no sabem al servei de què actua aquesta estratègia.
- Sembla que cada cop hi ha més gent a favor d'unes eleccions
plebiscitàries i una declaració unilateral d'independència amb
posterioritat. Hi coincideix?
- Sempre hi ha d'haver l'aval de les urnes, perquè necessitem guanyar
legitimitat interna i internacional. I, després, s'ha de negociar. Tenim
pocs padrins internacionals i, per tant, depenem molt de nosaltres
mateixos i de com d'àmplia sigui aquesta majoria interna. L'actual
Parlament no pot fer una declaració unilateral.
- ERC li sembla un soci egoïsta?
- ERC, en termes parlamentaris, és un soci lleial que dóna seguretat i
estabilitat al Govern. Respecte al que van signar el desembre, ERC ha
estat un soci extraordinàriament fidel al que es va pactar. Un altre
tema és que, davant d'unes circumstàncies tan excepcionals com aquestes,
calen majors nivells de compromís. Quan més fort fos el Govern, més
possibilitats hi ha a l'hora d'aplicar l'agenda.
- El pacte també deia que farien pública la formulació precisa
de la pregunta que es farà quan es consulti la ciutadania, i això tenia
com a límit el 30 de juny. Ho compliran?
- Esperarem a què el Consell de Transició Nacional (CTN) ens lliuri
l'informe sobre els instruments que podem utilitzar per tal de
canalitzar la voluntat del poble de Catalunya. Serà a partir d'aquí que
veurem quin és el millor mecanisme per poder-ho fer. Si tenim un
organisme com el CTN, rigorós i tècnic, ha de ser a partir d'aquí que
actuem.
- O sigui que hi haurà un retard tècnic.
- Sí. Tampoc no tindria sentit que ignoréssim l'informe del CTN.
- Vostè també és el cap de l'oposició a Terrassa. Imagino que
ja deu tenir un criteri format de l'alcalde Ballart, que ja porta mig
any en el càrrec.
- Hi ha un canvi d'actitud, i això sempre és positiu. Però no hi ha
projecte, en aquest moment, l'Ajuntament de Terrassa està orientat per
fer campanya, les 24 hores, per a Jordi Ballart. L'alcalde fa més de
candidat per al 2015 que altra cosa i no hi ha relat. Continuem tenint
problemes molt seriosos, com un atur per sobre de la mitjana i un govern
al qual li costa afrontar les dificultats.
- Almenys hi ha més reflexos. Quan la polèmica per la placa
dedicada a un voluntari de la División Azul a Terrassa el mateix alcalde
va reaccionar des de Twitter.
- Sí, hi ha aquests reflexos. Però a la ciutat hi tenim alguns elements
estratègics que ens fan patir. A Terrassa s'ha tancat un hotel al
centre, tenim dificultats amb la Fira de Terrassa, de tipus comercial...
Encara vivim de l'antic model de Manuel Royes, començarem a valorar
Jordi Ballart quan tingui una agenda de ciutat, no una agenda pròpia de
partit.
- Li diuen que no hi és. Curiosament la mateixa acusació que vostè aplicava contra Pere Navarro.
- Mentre duri aquest procés transitori procuro allargar al màxim
l'agenda i intento coordinar bé la feina del meu equip i mantenir els
contactes amb la gent. I escoltar molt. La política a Terrassa es fa al
carrer, no pas al ple.
Font Nació Digital
diumenge, 16 de juny del 2013
Òmnium Cultural intensifica una campanya per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans
Uns 300 municipis ja donen suport a la iniciativa,
Òmnium Cultural intensifica aquests dies una campanya que ha impulsat per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans. Coincidint que s'acosta la diada, Òmnium fa arribar una moció als ajuntaments a favor de declarar la festa de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans. Segons s'assenyala en el text, aquesta festivitat s'ha celebrat des de fa segles arreu dels Països Catalans, des del nord dels Pirineus fins al sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja, Andorra i l'Alguer.
També es destaca que aquesta diada sempre ha tingut un 'caire social, col·lectiu i cerimoniós' que explica la seva continuïtat al llarg dels segles, una vigència que l'ha fet sobreviure a diferents situacions polítiques i socials al llarg del temps.
Figueres, Cervera, Salt, Ripoll, Vilafranca del Penedès, les Borges Blanques, Valls, Berga o Solsona ja han donat suport a la iniciativa. És previst que aquesta campanya es dugui a terme durant tot l'any per tal que en l'edició de la Flama del Canigó 2014 es pugui comptar amb el suport de la majoria dels ajuntaments dels Països Catalans, segons remarca l'entitat.
Font VilaWeb
Òmnium Cultural intensifica aquests dies una campanya que ha impulsat per declarar Sant Joan Festa Nacional dels Països Catalans. Coincidint que s'acosta la diada, Òmnium fa arribar una moció als ajuntaments a favor de declarar la festa de Sant Joan com a Festa Nacional dels Països Catalans. Segons s'assenyala en el text, aquesta festivitat s'ha celebrat des de fa segles arreu dels Països Catalans, des del nord dels Pirineus fins al sud del País Valencià, passant per les Illes Balears, la Franja, Andorra i l'Alguer.
També es destaca que aquesta diada sempre ha tingut un 'caire social, col·lectiu i cerimoniós' que explica la seva continuïtat al llarg dels segles, una vigència que l'ha fet sobreviure a diferents situacions polítiques i socials al llarg del temps.
Figueres, Cervera, Salt, Ripoll, Vilafranca del Penedès, les Borges Blanques, Valls, Berga o Solsona ja han donat suport a la iniciativa. És previst que aquesta campanya es dugui a terme durant tot l'any per tal que en l'edició de la Flama del Canigó 2014 es pugui comptar amb el suport de la majoria dels ajuntaments dels Països Catalans, segons remarca l'entitat.
Font VilaWeb
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)