Antoni Castells certifica la mort del federalisme

No comprèn la proposta del PSC, quan queda clar que "a Espanya creuen que hi ha massa autonomia"

 

Clatellada de l'exconseller d'Economia i exdirigent del PSC, Antoni Castells, a l'actual cúpula del partit i el seu plantejament en el debat nacional i el dret a decidir. En una entrevista al 3/24, ha assegurat no entendre per què els socialistes catalans fan una proposta federal quan, segons ell, queda clar que "a Espanya creuen que hi ha massa autonomia" repartida. L'exconseller també s'ha mostrat crític amb el posicionament clar del PSC contra una possible independència de Catalunya. "Els que no som nacionalistes espanyols i volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com podem dir a cegues no a la independència", ha sentenciat.

El conseller d'Economia durant els dos governs presidits pels socialistes s'ha tornat a mostrar aquest diumenge crític amb la cúpula del seu partit, i especialment amb els posicionaments relacionats amb el model territorial i el debat nacional. En aquest sentit, ha assegurat no entendre com el PSC ha decidit fer una proposta per a una Espanya federal quan a l'Estat sembla que ningú li dona resposta favorable. "Les enquestes diuen que a la majoria d'Espanya la gent pensa que hi ha massa autonomia, i a Catalunya és al revés. Creuen que s'ha de presentar un projecte per donar més autonomia a Espanya quan Espanya creu que hi ha massa?", s'ha preguntat Castells, que ha afirmat que "en tot cas, qui ha de presentar una proposta federal, de veritat, a l'americana, a la suïssa, a l'alemanya, és el PSOE, perquè el PSC s'ha cansat de demanar-ho".

"L'objectiu és el referèndum"

D'altra banda, l'exconseller creu que els debats sobre el possible vot en una consulta sobre la independència està "dividint" els favorables al dret a decidir, i per això ha demanat al PSC i a la resta de formacions que abandonin aquest debat i se centrin en fer viable que els catalans votin. "L'objectiu avui és el referèndum, per això em sembla un error posar la independència com a objectiu. La independència passa per fer primer el referèndum, que és tan complicat i costós pel tancament i intransigència de la gent amb la que hem de negociar, que per sí sol ja és un pols polític de primeríssima magnitud", ha considerat.

Tot i això, no s'ha estat de criticar que el PSC hagi tancat la porta d'entrada i sense alternativa clara segura a la independència de Catalunya. "Em sembla també molt sorprenent que diguin no directament a la independència. No la volen els nacionalistes espanyols. Els que no som nacionalistes espanyols, els que som fills del catalanisme polític i volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com podem dir a cegues no a la independència", ha retret al partit que lidera Pere Navarro.

 Font Nació Digital

El Quebec s'inspira en l'ANC

L'independentisme veu la necessitat de dotar-se d'un organisme no governamental que aplegui la societat civil i que, des de baix, empenyi els partits cap a un tercer referèndum.

 

 El Quebec, tradicionalment, ha estat un dels principals miralls del catalanisme, que observava amb enveja els referèndums d'autodeterminació que organitzava amb plena autorització del Canadà. Però, després dels fracassos del 1980 i del 1995 i la posterior deriva sense rumb de l'independentisme quebequès, les tornes han canviat. Ara, els sobiranistes francòfons giren la mirada cap a Catalunya per inspirar-se en l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i intentar articular un moviment civil que empenyi els partits a possibilitar un tercer referèndum.
Fins ara, l'independentisme quebequès era eminentment liderat pels partits polítics, sobretot el Partit Quebequès (PQ) i el Bloc Quebequès (BQ). Però, analitzant el cas català, des de la setmana passada les bases han decidit que calia fer un pas més enllà i dotar-se d'una organització no governamental a imatge i semblança de l'ANC que "eviti ser víctima del cinisme de la població envers els polítics".
Coincidint amb el referèndum del 1995, es va posar en marxa el Conseil de la Souveraineté du Québec , controlat pel PQ i el BQ. Des del cap de setmana passat, aquest mateix organisme ha decidit reinventar-se i "esdevenir més representatiu de les forces vives de la nació, per ampliar el cercle i les accions a favor de la independència del Quebec", segons que ha explicat el propi president de l'ens, Gilbert Paquette.
Quan es faci efectiva la reconversió, el 2014, els quatre partits sobiranistes del país -el PQ, el BQ, Quebec Solidari i Opció Nacional - deixaran de tenir vot en aquest organisme, que passarà a ser controlat exclusivament per la societat civil. Podran assistir a les reunions, però només com a espectadors.
"Serà una veritable unió per la base de militants, alguns de partits polítics i d'altres que no, però de militants que s'uniran per treballar per fer avançar la sobirania entre la població parlant de ciutadà a ciutadà. Per tant, ens trobem davant la transformació del Conseil de la Souveraineté en una organització ciutadana", segons Paquette.
De moment, el nou Conseil de la Souveraineté du Québec ja compta amb el suport del secretari general del sindicat FTQ, Daniel Boyer, de representants dels moviments ecologista i feminista, de cantants i artistes, i de la històrica associació independentista Société Saint-Jean-Baptiste, fundada el 1843.

 

Font   Nació Digital

CDC retreu a Duran que «potinegi» amb el 2014

Corominas fa una crida a calmar el "soroll" que s'està generant al voltant de la consulta.

 

 

 Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) ha renyat aquest dissabte el president d'UDC, Josep Antoni Duran i Lleida, que ahir va apostar per "no tenir pressa" a l'hora de fer la consulta l'any 2014. El vicesecretari general de CDC, Lluís M. Corominas, creu que Duran "s'equivoca" i li retreu que declaracions com aquestes "generen dubtes dins de la pròpia federació" i afebleixen el procés. Corominas recorda que "no hi haurà cap pas enrere" ni canvis en el calendari perquè "les prioritats no han canviat". En aquest sentit, el secretari d'Organització de CDC, Josep Rull, retreu a Duran que "potinegi" amb el calendari i recorda que l'objectiu final no és la consulta, sinó l'estat propi.
Duran i Lleida deia aquest divendres que hi ha raons econòmiques, polítiques i socials "per no tenir pressa" a l'hora de fer la consulta. "S'han de fer les coses bé, i el termini és el 2014, però hi ha excepcions que permeten allargar-ho fins el 2016", afegia. La resposta dels companys de federació ha arribat aquest dissabte durant el Consell Nacional de CDC, on no han agradat aquestes declaracions.
Corominas fa una crida a calmar el "soroll" que s'està generant al voltant de la data de la consulta: "Hem deixat molt clar que no hi haurà cap pas enrere, hem deixat clar el calendari i no cal que ens el plantegem cada dia perquè les prioritats no han canviat". El vicesecretari general de CDC ha conclos que Duran "s'equivoca" i li retreu les seves declaracions "amb ànim de sumar" i "per no genera dubtes" interns.
Per contra, Corominas només ha tingut paraules d'agraïment a ERC: "És qui ens ha donat solidesa", assegurava. ERC, diu Coromines, no serà adversari polític de CiU fins que hi hagi eleccions i ha volgut deixar clar que els actuals adversaris de la federació han de ser PP i Ciutadans, pel seu rebuig frontal a la possibilitat que els catalans puguin decidir el seu futur a través d'una consulta democràtica.
En aquest mateix sentit s'ha pronunciat el secretari d'Organització de CDC, Josep Rull. "Cameron ha donat una lliçó de democràcia al govern espanyol", ha dit Rull, en al·lusió a les declaracions del primer ministre britànic, David Cameron, que demanava al president espanyol, Mariano Rajoy, que "deixi que la gent decideixi" en relació al procés sobiranista de Catalunya.
Sobre les declaracions de Duran, Rull ha demanat que no es "potinegi" amb el calendari de la consulta i ha recordat que, a la fi, l'objectiu final ha de ser l'estat propi i no només el fet de convocar la consulta: "Catalunya no és viable com a autonomia dins l'estat espanyol", conclou. 

 

Font  Nacio Digital 

L'independentisme, qüestió de barris

Barcelona és un conjunt de districtes d'allò més plurals. És diversitat, és Gràcia i també és Sarrià, passant per Nou Barris i Ciutat Vella. Territoris diferents, amb una història distinta i vides paral·leles i, per tant, amb un comportament desigual pel que fa a temes tan actuals com el del procés català.
A les eleccions del 25-N al Parlament de Catalunya, el districte de Gràcia va ser el primer de Barcelona en vots pro-independentistes i, en major grau que Sarrià o Ciutat Vella, va col·locar al capdavant del govern català un partit nacionalista. Nou Barris, en canvi, va apostar pel federalisme. Actituds heterogènies a districtes totalment diferents que posen de manifest la complexitat del gran mosaic de dissemblances que és Barcelona.
A dia d’avui, en un moment en que la tensió està lluny d’arribar als límits que va tocar fa aproximadament nou mesos, i quan el proper 11 de Setembre encara queda lluny, Nació Digital ha triat un carrer representatiu a cadascun dels districtes esmentats per efectuar un recompte de les banderes penjades als balcons i poder fer així una aproximació a l’ambient que es respira a quatre zones que, barrejades, són la imatge de Barcelona.
Per tot el carrer Torrijos de Gràcia, conegut per ser una de les llars dels emblemàtics Cinemes Verdi, s'hi poden veure quinze estelades i dues senyeres vestint els balcons. Al carrer Teide de Nou Barris, una de les artèries del Turó de la Peira, només hi ha una bandera estelada. A cap dels dos n'hi ha d'espanyoles. La causa barreja diversos factors.

 D’una banda, la diferència en el nombre d’estelades podria respondre al fet que, segons apunta el responsable de comunicació de l’ ANC de Nou Barris, Àlex Miquel, la majoria dels habitants d’aquest districte van arribar d’altres parts de l’Estat espanyol a la dècada dels 50, cosa que comportaria una "dificultat emocional a l’hora de fer un pas cap a l’independentisme". Contràriament a això, Gràcia, segons la portaveu de l’ANC del districte, Montserrat Hilera, ha conservat des de fa molts anys un “esperit de poble” encarregat de crear un “teixit associatiu” d'allò més viu en el camí cap la independència. Es tracta d’un barri reivindicatiu, mobilitzat constantment i on, segons Hilera, “es fa feina però ja hi ha molts de convençuts”. 
Al centre de Barcelona, concretament al carrer Santa Anna -entre La Rambla i el Portal de l'Àngel- la bandera d’Espanya només oneja a les portes dels hotels. Quant als pisos, cinc banderes estelades i quatre de catalanes decoren les balconades. Una imatge intermitja entre Gràcia i Nou Barris, que deixa entreveure la complexitat del centre de les grans ciutats.


Amb tot, hi ha zones de Barcelona on el catalanisme pren una altra dimensió. Al carrer Manuel de Falla de Sarrià, per exemple, no hi ha ni rastre de banderes estelades, però hi pengen més de mitja desena de senyeres. "No hi ha un excessiu rebuig a l'independentisme", celebra Ricard Tàpies, responsable de conferències i actes a l'ANC de Sarrià-Sant Gervasi. Al contrari, Tàpies assegura que el sentiment independentista "està calant" a un districte d’una llarga "tradició catalana acomodada a l’Estat espanyol", tot i que també confessa no sentir-se "excessivament optimista” de cara a la mobilització.

 Quant a l’absència de la rojigualda, el responsable de comunicació de l’ ANC de Nou Barris, assegura que “els partidaris del no no estan mobilitzats” i sembla convençut que districtes com el seu -d’herència socialista i minoria independentista- donaran suport a la consulta per "conviccions democràtiques", deixant de banda el factor identitari.

 Font  Nacio Digital

I els segadors empunyaren la falç

els segadors empunyaren la falç

 

 "Ara està de moda fer grans concentracions de persones per la independència. Segurament a l'àrea metropolitana està molt bé, però al món rural, el que tenim són grans extensions de territori. I, per fer palesa la nostra opinió i deixar clar que també volem decidir, per què no fer-ho a través d'aquesta cura que tenim del paisatge?" A partir d'aquest raonament, Segadors per la Independència ha decidit fer una crida al conjunt del primer sector català perquè, ara que ve l'època de la sega, segui els camps deixant-hi quatre barres, explica a Nació Digital un dels impulsors de la idea, Joan Caballol.

El col·lectiu encara no té constància de cap camp quadribarrat. "Com que enguany la sega va endarrerida, estem a l'espera de veure què passa", reconeix Caballol. "Aquí, a l'Alta Segarra, normalment se sega per Sant Joan, però ja hem llançat la proposta perquè al Segrià, per exemple, ja comencen ara. El blat hi va més d'hora. A l'Ebre, en canvi, l'arròs es fa al setembre, i si se sumessin a la iniciativa els podria coincidir amb la Diada...", exposa.

En el cas que hi hagi pagesos que entomin el repte, Caballol reconeix que "els suposarà més feina a l'hora de la sega, perquè hauran de fer quatre passades sense retorn i, al mig, els quedarà cereal sense recollir". Lluny de proposar que aquesta part de la collita es malmeti, Segadors per la Independència tan sols proposa que, un cop el camp s'hagi segat amb les quatre barres, s'hi facin fotos o vídeos, es difonguin per Internet i es continuï amb la sega.

"Si es fes en un camp de quatre hectàrees, posem per cas, podria ser espectacular. Visualment, podria ser molt atractiu", ressalta el col·lectiu. I, si es tractés d'una propietat qualsevol de la Terra Ferma, que ben bé poden arribar a tenir deu hectàrees, encara més. Un camp de futbol, a tall d'exemple, no arriba ni a fer una hectàrea.

Caballol és conscient que els pagesos, quan es dediquen a la sega, "van a pinyó", i la proposta formulada per Segadors per la Independència els dificulta la feina. "Per això mateix, també hi ha qui ens ha dit que, quan li quedin les últimes segues, llavors és quan té la intenció de fer-ho", assegura.

Sigui com sigui, aquest dissabte l'assemblea local de l'ANC de Calaf aprofitarà el tradicional mercat per difondre la iniciativa i, a partir d'aquí, a esperar, com fa el pagès quan espera que la collita estigui madura.

 

Font Nació Didital

Espanya és divisible " Vicent Partal "

L'advertiment subtil però públic de David Cameron al govern espanyol sobre el referèndum i Catalunya va tenir un efecte ràpid. Poques hores després i a través del ministre d'Afers Estrangers, el govern de Rajoy va respondre al primer ministre britànic dient que Espanya no era divisible.
Caram, quin argument més peculiar. 'Espanya no és divisible' és una oració estructurada gramaticalment per semblar un fet. Com ara 'el sol ix per l'est' o 'la pluja prové dels núvols'. Però amb una diferència bàsica. Aquestes darreres frases són fets, o siga, coses que passen tant si la nostra opinió hi és favorable com si no. I la frase de Margallo, no. És una opinió, potser benvolent i tot, però és una opinió que no resisteix ni la mínima anàlisi factual.
No parle d'un passat remot. Seria divertit d'invocar aquell article primer de la constitució de Cadis que deia que Espanya era 'la reunió dels espanyols en tots dos hemisferis', per cert també indivisible ja aleshores. Llavors Buenos Aires, Lima o l'Havana eren una part indivisible d'Espanya, i ara tothom pot comprovar que això ja no és cert. Però anar-nos-en tant de temps enrere a algú li pot semblar injust. Per tant, ho deixarem en un temps més raonable, si més no per a mi: la meua vida.
Quan jo vaig nàixer, un lloc que es deia Bata era part indivisible d'Espanya i un lloc que es deia Villa Cisneros era part indivisible d'Espanya. Quan presentes arguments amb la rotunditat amb què ho fa el ministre Margallo és d'esperar que la prudència més elemental t'obligue a tenir les espatlles guardades per a saber respondre amb un mínim de coherència a les qüestions que vindran després. Però ell tira pel dret, i pronuncia una frase com aquesta malgrat que no pot ignorar que l'Espanya actual és més petita que l'Espanya on ell mateix va nàixer. Perquè, en la seua vida i en la meua, parts d'allò que aleshores era Espanya, províncies que m'havien fet estudiar a l'escola i que teníem pintades en el mapa de la paret, han deixat de ser-ho.
Un fet que, per cert, Margallo hauria de tenir especialment en compte, perquè va ser precisament el seu mentor polític, Manuel Fraga, qui va intentar primer d'evitar la independència de la Guinea espanyola, concedint-hi un estatut d'autonomia, i després no va tenir més remei que negociar-ne la secessió. Secessió que Espanya no va poder evitar, com tampoc no va poder evitar que Sidi Ifni tornàs al Marroc o que el Sàhara Occidental fos envaït.
De manera que el fet contrastat per la realitat no és que Espanya siga indivisible sinó el contrari: que Espanya és divisible. Perquè ha passat, s'ha dividit. Si Espanya fos, per alguna essència sorprenent, una nació indivisible, aquesta indivisibilitat tant valdria cap endavant com cap endarrere i, per tant, no s'hauria dividit mai. Si un dia, un sol dia, el sol hagués eixit per l'oest, en algun moment de la història i en algun lloc, això sol ja anul·laria la norma. I l'eixida del sol per l'est deixaria automàticament de ser un fet i de ser indiscutible.
Ara per ara, però, l'eixida del sol pertany a la categoria dels fets demostrats i irrefutables. I la indivisibilitat d'Espanya, només a la categoria de les opinions --sempre discutibles, ja ho sabeu.

director@vilaweb.cat

Font Editorial de VilaWeb.cat , Vicent Partal

La teoria de jocs i la independència, de manera entenedora per Sala-i-Martin

L'economista explica per què convé a Espanya de pactar la secessió

'Abans del referèndum, Rajoy ens diu que ens vindran totes les pestes bíbliques, però al final vindran a negociar', diu l'economista Xavier Sala i Martin, que ahir feia una explicació de la teoria de jocs aplicada a la independència de Catalunya. El politòleg Joan Barceló Soler conclou en un estudi que ha titulat 'The battle for the secession: Catalonia versus Spain' (pdf) i que es basa en aquesta teoria que l'escenari més plausible seria una secessió pactada entre Catalunya i Espanya, perquè convé a totes dues parts. En el programa Divendres de TV3, Sala i Martin en parlava de manera entenedora.
El professor de la Universitat de Columbia parla així: 'Quan ara els sentim xisclar, els hem de dir "molt bé, xaval, ja sabem quin és el joc". Si votem i decidim marxar, canviaran d'opinió. Perquè si s'encaparren en castigar-nos, i ens diuen que ens vetaran a Europa, només cal agafar el mapa de carreteres d'Europa i veure que per anar a Europa ells han de passar per Catalunya; si posen una frontera i diuen que vetaran Catalunya, seran ells qui lleparan. Per tant, l'amenaça no és creïble. Sabem que al final hauran de negociar'.

 
I encara posa un altre exemple, sobre la negociació del deute públic. 'Ara Espanya té un deute de més o menys el 100% del PIB, i tenen prou feina a pagar-lo. És un deute seu, són uns paperets que hi diu 'el reino de España pagará…'. Si nosaltres marxem, ells seguiran essent el 'reino de España', ells hauran de tornar tots els calés. Si tenen el mateix deute i un 20% menys de PIB, el deute en relació amb el PIB es dispararà per sobre del 125%, i no ho podran pagar. Aleshores ens vindran a nosaltres i ens diran assumiu vosaltres una part del deute. I nosaltres direm sí, negociem, però oi que no ens fareu boicot a Europa? Al final serà bo per a tothom que hi hagi una entesa.'
L'estudi sobre la teoria de jocs
En el seu estudi,Barceló aplica la teoria dels jocs i l'equillibri de John Forbes Nash al conflicte entre el govern català i l'espanyol arran del procés d'autodeterminació de Catalunya. Fent previsions d'escenaris diversos, calculant fortaleses i debilitats de Mas i de Rajoy en els posicionaments diversos que poden prendre a mesura que avanci el procés, conclou que la secessió pactada és la millor solució per a 'tots dos jugadors'
Si el resultat de les consulta és negatiu, es mantindrà l'status quo, diu Barceló, però si és positiu, a favor de la independència, començarà un nou procés de negociació. La decisió depèn de si Mas escull la secessió, i de si Rajoy decideix de fer la separació de manera amistosa o conflictiva. Si la secessió es fa de manera amistosa, això implicarà directament un reconeixement internacional, l'entrada directa a la UE i al mercat únic, que Catalunya assumeixi aproximadament un 20% del deute públic de l'estat espanyol i que s'aturi un dèficit fiscal del 8,5% del PIB anual.

Si es fes de manera conflictiva, no hi hauria el reconeixement internacional garantit, es podria denegar l'accés a la UE, hi podria haver boicot per part d'Espanya de productes catalans; Espanya quedaria tancada en la península sense connexió amb Europa; s'aturaria igualment el dèficit fiscal català i Espanya assumiria tot el deute públic, inclosa la part proporcional que correspondria a Catalunya.

Tenint en compte això, Barceló diu que Mas preferiria un procés de secessió amistós, però també preferiria la no secessió més que no la secessió conflictiva. Rajoy, en canvi, tot i que hauria de preferir una independència amistosa que no pas una secessió conflictiva, preferiria per sobre de tot que no hi hagués cap mena de secessió. 'En el joc final, assumint que hi ha menys d'un cinquanta per cent de probabilitats que Rajoy utilitzés la intervenció militar, Rajoy podria utilitzar una intervenció política per a aturar el procés, tot i que Mas tiraria endavant igualment', afegeix. 'El punt d'equilibri és la secessió pactada', remarca Barceló, que conclou: 'Això portaria a la creació d'un nou estat en la comunitat internacional: Catalunya'

Font   VilaWeb

ERC trencarà el pacte amb CiU si no hi ha consulta el 2014

Així ho ha advertit el diputat Alfred Bosch, que recorda que el pacte de governabilitat així ho estableix.

El portaveu d'ERC al congrés espanyol, Alfred Bosch, ha avisat avui a CiU que si la consulta no es fa el 2014 el pacte entre totes dues formacions s'haurà trencat. 'S'ha de fer la consulta el 2014; hi ha un pacte i és escrit. Si no es fa, considerarem que el pacte no s'ha complert i que s'ha trencat', ha declarat Bosch a Catalunya Ràdio, i ha dit que si passés això cada formació s'hauria de reunir per decidir què caldria fer. Abans, Josep Antoni Duran i Lleida havia dit que l'acord entre CiU i ERC permet ajornar la consulta fins al 2016.
Si ERC trenqués el pacte amb CiU hi hauria unes eleccions avançades, perquè la federació nacionalista perdria el suport estable al parlament. De fet Artur Mas va dir dimarts que l'única cosa que faria que s'acabés la legislatura abas del 2016 seria la pèrdua d'aquests suport estable.
L'avís de Joan Tardà a Mas
En el mateix sentit que Bosch s'havia expressar també el diputat d'ERC al congrés espanyol Joan Tardà, que havia deixat anar un avís al president de la Generalitat, Artur Mas, perquè no ajorni el procés sobiranista ni la convocatòria de la consulta. En un comentari al seu Twitter, Tardà ha dit: 'Si el president no compleix els acords amb ERC, segur que ho pagarà car. Abans de finals de juny, ha de demanar permís a l'estat per fer referèndum'. Tardà es referia a una de les condicions del pacte d'estabilitat que CiU i ERC van subscriure a començament de legislatura, segons el qual s'havia de formalitzar durant el primer semestre del 2013 la petició al govern espanyol de convocar un referèndum.

Aquest és el piulet de Tardà:

" Si el President no compleix els acords amb ERC, segur q ho pagarà car. Abans d finals d juny, ha d demanar permís a l'Estat x fer referèndum"


Mas va dir dimarts que donava per feta la petició formal al govern espanyol, quan es va reunir fa un parell de mesos amb Mariano Rajoy, li va traslladar la voluntat de dur a terme una consulta sobre el futur polític de Catalunya i el president espanyol li va respondre que no hi estava d'acord. Mas va deixar oberta la possibilitat de 'solemnitzar' la proposta, però li va treure importància.

Tardà va insistir-hi amb un altre piulet:


 ERC posa oli als coixinets xq President lideri el Dret a Decidir ja. Xò ell ha d complir els acords i Duran no ha de fer d quintacolumnista

Font    VilaWeb

Mas agraeix a Cameron que defensi el dret a decidir dels pobles

El president català indica que "aquest és el camí" per resoldre "aquest tipus de conflictes"

 

 El president de la Generalitat, Artur Mas, ha agraït al primer ministre del Regne Unit, David Cameron, que hagi demanat al president espanyol, Mariano Rajoy, que "deixi que la gent decideixi" en relació al procés sobiranista de Catalunya. "No és el primer cop que he d'agrair a Cameron les seves reflexions serenes, valentes i positives" sobre "el fet natural" de respectar que "un poble decideixi el seu futur", ha sentenciat Mas. El president ha apuntat que aquest "és el to que convindria i el camí" per resoldre "aquest tipus de conflictes", i ha demanat -"encara que sigui molt esperar"- que aquestes reflexions "quallin" a l'estat espanyol.

Durant la celebració del desè aniversari del centre d'R+D de Telefónica a Barcelona, Mas ha aprofitat per fer una metàfora els diversos colors que els responsables de Telefónica han mostrat en una pantalla per veure quins patrons d'ús del telèfon mòbil tenen els usuaris: "Si mireu un plànol de la Plaça Sant Jaume, veureu un color vermell quan estic parlant amb el senyor Rajoy i verd si és amb el senyor Cameron, per donar-li moltes gràcies perquè algú ens ha comprès".
El president ha aprofitat l'acte per felicitar Telefónica pel desè aniversari del centre d'R+D de la companyia a Barcelona: "Necessitem aquests referents mundials", ha afirmat Mas en relació a l'operadora, que ha recordat també la inauguració de la seu mundial de Desigual aquest matí a la zona de la Barceloneta.

Font Nació Digital

L'ANC publica els resultats definitius de les eleccions al secretariat

Dissabte es reunirà el nou secretariat, que haurà d'escollir la presidència.

L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ha fet públics avui els resultats definitius de les eleccions al secretariat nacional, que van tenir lloc el passat cap de setmana. Amb 3.109 vots, Carme Forcadell ha estat de llarg la personal més votada. Per darrere seu, els representants territorials més votats han estat Jaume Marfany (2.104), Pep Riera (2.070), Ferran Civit (2.036) i Ignasi Termes (1.865). Aquest dissabte es farà la primera reunió del nou secretariat, que haurà d'escollir la presidència. Tot seguit us oferim la llista definitiva dels representants nacionals i la dels els representants territorials:

Els vint-i-cinc representants nacionals, per ordre de vots: 

Forcadell Lluís, Carme (3.109)
Marfany Segalés, Jaume (2.104)
Riera i Porta, Pep (2.070)
Civit i Martí, Ferran (2.036)
Termes i Serra, Ignasi (1.865)
Martinez Soler, Jordi (1.681)
Colomer i Besga, Josep (1.661)
Albertí i Cortes, Josep (1.621)
Gili Renom, Eulàlia (1.543)
Porta i Espelt, Andreu (1.521)
Pugès i Dorca, Pere (1.476)
Gené Casals, Ricard (1.460)
Loire i Fernàndez, Roser (1.428)
Manyà i Martinez, Jordi (1.390)
Cots Tallada, Gemma (1.318)
Contijoch Amill, Joan (1.270)
Cucurull Miralles, Victor (1.237)
Mascarilla Miro, Oscar (1.191)
Calero i Larreula, Albert (1.190)
Murgó Ambou, Jordi Josep (1.187)
Segura i Buixó, Carles (1.169)
Canas i Bozzo, Teresa (1.137)
Sallas Campmany, Oriol (1.127)
de Vilalta Pach, Enric (1.124)
Viñas i Gomis, Odette (1.091)

Pel que fa als representants territorials, els membres elegits són els següents: 

Regió 1a1. Ciutat de Barcelona:  Aida Àngel Basela, Francesc Xavier Augé i Lidón, Enric Garcia i Pérez, Galdric Peñarroja Sánchez, Rosa M. Planas i Vilar, Xavier Vidal Canyelles, Lluís Vila i Blanché.

Regió 1a2. Barcelonès Nord: Agustí Gallart Teixidó, Carles Valls Bauçà.

Regió 1a3. Barcelonès Sud: Eduard Cirera Prats, Teresa Romeu Casanovas.

Regió 1b. Maresme: Sara Alvarez Nieto, Dani Carulla i Noguera, Raquel Torres Dominguez.

Regió 1c. Baix Llobregat: Montserrat Rosell Martí, Francesc Sanchez Benas, Jordi Vilarasau Farré.

Regió 1d. Vallès Occidental: Rosa Alentorn Sànchez, Josep Lluís Fernàndez Molinet, Antoni Morral i Berenguer. 

Regió 1e. Vallès Oriental: Joan Guarch i Calvet, Marc Ricard Llach, Jaume Vallcorba i Tura.

Regió 2. Gironès, Alt i Baix Empordà, la Garrotxa, Pla de l'Estany i la Selva: Joaquim Llorens i Garangou, Jordi Pagès Fortuny, Sebastià Pèlachs i Farcy. 

Regió 3. Alt Penedès, Baix Penedès i Garraf: Montserrat Comas i Güell, Mireia Juanola i Codina, Carles Puyuelo i Rosell.

Regió 4. Tarragonès, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Camp i Priorat: Josep Maria Calbet i Cassanyes, Xavier Margalef Marsal,Irene Martín Abellan.

Regió 5. Baix Ebre, Ribera d'Ebre, Terra Alta, Montsià i Matarranya: Manel Albes i Recasens, Joan Esteve Guillaumet Pérez, Marcel Guiu Torner. 

Regió 6. Segrià, Urgell, Segarra, les Garrigues, Pla d'Urgell, Noguera, Llitera i Baix Cinca: Ferran Accensi Torres, Albert Que Quer, Francesc Xavier Vico Palafoix. 

Regió 7. Bages, Anoia, Berguedà i Solsonès: Lluís Ballús Planas, Valentí Carrera Vila, Antoni Cornudella i Companys. 

Regió 8. Baixa Cerdanya, Alt Urgell, Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Ribagorça, Alta Ribagorça i Val d'Aran: Xavier Boloix Pons, Sebastià Sardiné i Torrentalé, Joan Solé i Camardons.

Regió 9. Osona i Ripollès: Marc Costa i Trachsel, Nuri Guillaumes Isern, Noemí Morral Palacín.

Regió 10. Rosselló, Vallespir, Fenolleda, Capcir, Alta Cerdanya i Conflent: Francesc Bitlloch i Carbó, Guillem Fuster i Usas, Noemí Llaveria i Pereiras.

Font   Vilaweb

Carulla: 'No em moriré fins que no hagi brindat per la llibertat de Catalunya'

L'actriu Montserrat Carulla conversa amb lectors de +VilaWeb en el cicle Implicats

L'actriu Montserrat Carulla se serveix de la il·lusió per mirar endavant i per assegurar que tots els objectius que ens proposem, per més costeruts que siguin, són possibles. Després d'una vida molt difícil, que relata en el seu darrer llibre, 'El record és un pont al passat' (Ara Llibres), diu a tothom que tingui dubtes sobre l'assoliment de la independència de Catalunya: 'Heu de sortir al carrer i heu de dir que ens en sortirem. I ho aconseguirem. I serem un país lliure. I un estat dins la Unió Europea. Ho hem d'aconseguir, amb convenciment. No podem anar arronsadets pel món'.'
En una xerrada amb lectors de +VilaWeb dins el cicle Implicats, Carulla ha parlat dels canvis que hi ha hagut al teatre català i que ella ha anat vivint, i del moment de resistència actual i del capital humà que hi ha per a garantir que té futur, tant el teatre català com el cinema.
I ha centrat una bona part del discurs en la defensa de la independència de Catalunya. 'La independència de Catalunya és la cosa que em fa més il·lusió ara. I hi estic posada i vaig per tots els pobles que m'ho demanen i començo dient: "Sóc Montserrat Carulla, actriu, catalana i independentista." Aquesta és la meva petita lluita avui, i la continuaré fent. Admetent que Catalunya és un país per a tothom, hem de defensar allò que és nostre, la nostra cultura i la nostra història, respectant els drets i les il·lusions de tothom.'
I ha acabat dient: 'Vull obrir i destapar l'ampolla de xampany que tinc a la nevera. En vaig tenir una altra, molts anys, que l'anava canviant, esperant que es morís en Franco. I la vaig encetar i vam brindar. I sóc tossuda i vull tornar a brindar. No em moriré fins que no hagi brindat perquè Catalunya és un país lliure. Aguantaré el tipus perquè vull poder destapar aquesta ampolla.'

Font   +VilaWeb

Jordi Pujol ja descriu com serà la Catalunya independent

L'expresident explica els tres eixos que tindria l'Estat català una "situació que seria millor que la que ara progressivament se’ns va imposant"

 

 

 Nova clau de volta en l'independentisme militant de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol. En un article publicat al butlletí de la seva fundació titulat "Quin projecte per a una Catalunya independent?", Pujol explica els eixos que hauria de tenir l'estat català tenint present que "la situació seria millor que la que ara progressivament se'ns va imposant".

"Sovint, quan es parla dels pros i contres de la independència sorgeix la pregunta: i com seria aquesta independència? Com seria una Catalunya independent? Com seria econòmicament, o socialment, o culturalment? Quina Catalunya, quina societat tindria si s’assolís la independència?", es pregunta i respon el mateix Pujol.

De fet, l'expresident admet que la majoria dels partits que estan a favor del dret a decidir comparteixen punts bàsics aplicables si Catalunya disposés del poder polític d'un estat independent: estat del benestar, economia productiva, equilibri territorial, defensa de la llengua, la cultura i la memòria història així com la cohesió social com a punta de llança de la Catalunya independent.

En síntesi, per a Pujol, "una Catalunya independent tindria com a objectiu la consolidació del model social europeu de l’estat del benestar, de la modernització de l’economia i de la projecció internacional". Així mateix "reforçaria tot el que signifiqués identitat pròpia, i també cohesió, integració social i respecte a la realitat plural catalana".

En qualsevol cas, Pujol considera que "les institucions i la societat catalanes ja treballen des de fa dècades en aquestes dues línies", i afegeix que "ara no ho podem seguir fent adequadament amb la situació política i financera que l’Estat espanyol està imposant i amb la no dissimulada voluntat que sigui veritat allò que ens diuen en els més alts nivells de la política espanyola: Dentro de dos generaciones todo esto se habrá acabado". I sentencia: "Tot plegat ha obligat a un canvi d’actitud també a Catalunya".

Font   Nació Digital

La resposta espanyola a Cameron: 'Espanya és indivisible'

 'Cada país té un ordenament constitucional intern', diu el ministre Margallo en una acte amb Catherine Ashton

El ministre espanyol, José Manuel García-Margallo ha respost avui les paraules del primer ministre britànic, David Cameron, que va emplaçar Mariano Rajoy a permetre la consulta a Catalunya igual que ell fa amb Escòcia. Margallo diu que 'cada país té un ordenament constitucional intern' i si el Regne Unit no té una constitució escrita 'i la decisió de Cameron pot ser correcta', la constitució espanyola parla de la 'indivisibilitat d'Espanya'.
García-Margallo ha fet aquestes declaracions a preguntes de la premsa després de presentar un esmorzar informatiu de l'alta representant de la UE per afers estrangers i seguretat, Catherine Ashton, que ha declinat expressament contestar les preguntes sobre la consulta a Catalunya.

El ministre d'Exteriors ha advertit que si bé a Cameron pot considerar que permetre la consulta al seu territori s'adequa al seu ordenament, en el cas de l'Estat la Constitució deixa clar que "la sobirania resideix en el poble espanyol en el seu conjunt, i no en una part del poble espanyol" i parla de la "unitat i indivisibilitat" d'Espanya.

A més, segons Margallo, aquesta no és una formula original perquè "tota la resta de constitucions europees tenen la mateixa declaració" i "a la resta del món el reconeixement del dret a secessió unilateral només estava contemplada a la Exjugoslàvia i a la URSS".

El ministre també ha volgut advertir que aquest ordenament propi de cada estat membre de la UE "és el que determina les conseqüències a l'ordenament europeu" i "qualsevol territori, sigui la formula que esculli, una declaració unilateral o pactada queda automàticament exclòs de la UE".

"Per a escòcia els obstacles serien menors, per a Catalunya insalvables"

En aquest marc, ha recordat que qualsevol nou ingrés a la UE s'ha de votar "per unanimitat" dels seus estats membres, i "si bé en el cas d'Escòcia, el Regne Unit ho accepta i els obstacles serien menors, en una declaració unilateral d'independència els obstacles serien absolutament definitius. "L'Adéu a Espanya suposaria adéu a Europa", ha insistit

Aposta per una solució pactada dins d'Espanya

Margallo també ha recordat que Catalunya és "una peça importantíssima d'Espanya en termes polítics, socials i econòmics".

Per aquest motiu s'ha mostrat convençut que cal buscar "un acomodament que vagi d'alguna manera disminuint aquesta pressió" i que es trobarà "identificant i solucionant els problemes en discussió, però mai trencant la baralla, donant el cop de porta, sinó buscant dins de casa una vida que sigui còmoda per tota la resta".

L'altra cara de la moneda, segons Margallo, seria el desastre econòmic per a Catalunya perquè els informes de què disposa el govern espanyol -ha citat JP Morgan, Societe Generale i els estudis propis de la Direcció General de Relacions Econòmiques d'Hisenda- "avaluen la caiguda del PIB d'entre un 20 i el 25%" ja que "en quedar exclosa de la UE quedaria fora del mercat interior amb el que això suposa".

"Catalunya cobra consciència de la seva identitat quan és la marca hispànica"

A més, segons el ministre, "des d'un punt de vista d'identitat catalana", Catalunya "cobra consciència del que és la seva identitat quan és la marca hispànica mirant a Europa, a l'Europa carolíngia". Amb la independència, ha conclòs, "per primera vegada a la història donaria l'esquena a Europa i quedaria aïllada d'un continent al que pertany des de fa més de 1.000 anys".

Font VilaWeb

Cameron sobre la independència: 'Cal deixar que la gent decideixi'

'No es poden ignorar les qüestions de nacionalitat, independència i identitat', diu davant cent cinquanta mitjans internacionals.

En una trobada internacional amb més de cent cinquanta mitjans presents, el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, va alliçonar ahir el govern espanyol sobre el respecte a la voluntat d'autodeterminació de Catalunya. Va dir que no creia que fos bo d'ignorar la pulsió d'un poble i d'un govern que volia decidir el seu futur. Ho va dir indirectament i sense esmentar Catalunya, però es va referir explícitament al 'primer ministre' d'Espanya i, per tant, feia una al·lusió clara al cas català. Cameron va dir que ell no era ningú per a dir a Rajoy què havia de fer, però que considerava que no ho encarava correctament.
Concretament, Cameron va dir: 'No crec que al final puguis intentar ignorar aquestes qüestions de nacionalitat, independència i identitat. Penso que el camí correcte és tenir els teus arguments, presentar-los i deixar que la gent decideixi. D'aquesta manera és com vull fer les coses al Regne Unit. No voldria mai dir a la gent d'Espanya com han d'encarar els seus envits. Aquesta qüestió correspon al govern espanyol i al primer ministre espanyol.'
El 15 d'octubre de 2012 el primer ministre britànic va pactar amb l'escocès, Alex Salmond, la convocatòria d'un referèndum d'independència, en l'anomenat 'pacte d'Edimburg'. Cameron i Salmond es van comprometre a treballar plegats per fer una consulta legal. Des de Londres, el primer ministre britànic va cedir els poders perquè Edimburg pogués organitzar el referèndum, que es farà el 18 de setembre de 2014. Les dues capitals van negociar durant mesos qüestions com ara l'any de la consulta, el tipus de pregunta o qui tindria dret de vot. 
Els darrers mesos, tots dos governs han publicat informes sobre les possibles conseqüències de la independència, defensant els arguments a favor del no des de Londres i a favor del sí des d'Edimburg, però sempre en un ambient de cooperació. De fet, l'acord pel referèndum estipula que ambdues parts es comprometen a treballar 'pel millor interès' dels ciutadans, sigui quin sigui el resultat de la consulta. 
Cameron es va comprometre a permetre el referèndum quan el partit d'Alex Salmond va obtenir majoria absoluta al parlament escocès, als comicis del 2011. Va entendre i dir públicament que l'SNP de Salmond havia obtingut el mandat del poble per a convocar el referèndum, i que ell no es podia oposar a la voluntat dels escocesos de decidir el seu futur.

Font Vilaweb

Cameron alliçona Rajoy sobre el dret d'autodeterminació de Catalunya

'No es poden ignorar les qüestions de nacionalitat, independència i identitat; cal deixar que la gent decideixi'

En una trobada internacional amb més de cent cinquanta mitjans presents, el primer ministre del Regne Unit, David Cameron, ha alliçonat el govern espanyol sobre el respecte a la voluntat d'autodeterminació de Catalunya. Ha dit que no creia que fos bo ignorar la pulsió d'un poble i d'un govern per decidir el seu futur, segons ha informat Catalunya Informació. Ho ha dit indirectament i sense esmentar Catalunya, però s'ha referit explícitament al 'primer ministre' d'Espanya i, per tant, fent una referència clara al cas català. Cameron ha dit que ell no era ningú per dir a Rajoy què havia de fer, però que considerava que no ho encarava correctament.
Concretament, Rajoy ha dit: 'No es poden ignorar qüestions de nacionalitat, independència i identitat. És millor explicar els teus arguments i deixar que la gent decideixi. Aquesta és la manera de fer les coses al Regne Unit. No voldria dir als espanyols com han d'encarar aquests temes. És cosa del govern espanyol i del primer ministre espanyol.'

Font VilaWeb

No tots els enemics de la independència vénen de fora

Hèctor López Bofill desemmascara els poders catalans que frenen la independència.

 

La dominació política de l’Estat espanyol sobre Catalunya no és cosa d’una mà invisible, d’una legislació immutable o del refús dels catalans a la fúria. Que tres-cents anys després de l’annexió, Catalunya continuï essent una regió d’Espanya depèn en bona mesura de poders fàctics i empresarials encarnats en noms i cognoms. Poders fàctics i empresarials que encapçalen l’elit social i econòmica del país. Aquest patriciat —membres d’antigues nissagues o nouvinguts hàbils en aprofitar conjuntures— ha sabut relacionar-se amb el poder espanyol i no ha dubtat de col·laborar-hi, fins i tot sota règims que buscaven la nostra anihilació com a poble. 

La trama contra Catalunya

Hèctor López Bofill ho explica a La trama contra Catalunya (Angle editorial). López Bofill identifica els agents contraris a la independència que actuen al nostre país. Agents catalans que des de posicions destacades han apostat per l’autodestrucció de la seva identitat a canvi de privilegis econòmics i socials. Un bon assaig que posa sobre la taula una premissa important: potser no tots els enemics de Catalunya vénen de fora. 

Font      Directe.cat

Forcadell diu a Berga que del que es faci enguany en depèn el país

 

D.C. | BERGA "Estem en un any crític, del que fem en aquests sis mesos en dependrà el futur del país". Així ho va assegurar, ahir, al pavelló de Suècia de Berga, Carme Forcadell, la presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). La dirigent de la formació, convidada per Òmnium Cultural del Berguedà dins d'un cicle de xerrades que ja ha portat a la ciutat Joan Ridao i que el proper dia 5 de juliol hi durà a Muriel Casals, va pronunciar una conferència titulada "La via europea de l'estat català". En acabar la seva intervenció d'una hora va enardir els més de 200 assistents amb un vibrant discurs final que va posar el públic dempeus, que la va aplaudir i va llançar sonors crits a favor de la independència.
Carme Forcadell va advertir de la necessitat de mantenir l'actual unitat d'acció social i política per evitar que el procés que ha de conduir Catalunya cap a la sobirania s'estronqui sense remei. Perquè això no passi és necessari tenir clar quins són els adversaris reals d'aquest camí: "el govern espanyol i els partits polítics espanyols no democràtics com Ciutadanos i el PP a Catalunya". Segons Forcadell el govern d'Espanya ha dissenyat i està executant una estratègia per tal d'ofegar econòmicament Catalunya amb l'objectiu de "trencar l'estat del benestar i acabar amb la cohesió social". En aquest context va assegurar que el Govern català no té marge de maniobra ja que li toca "repartir la misèria". Per això va demanar que quan es protesti per les retallades de la sanitat o de l'ensenyament es faci davant de la delegació del govern central a Catalunya i no del propi. "Els diners els té Madrid i no ens els vol donar". Forcadell va demanar que no es desgasti l'Executiu català perquè "si cau aquest govern, caurà el procés d'independència". La líder de l'ANC va demanar que "siguem intel·ligents" per no fer-li "la feina a Madrid" que pretén que "ens enfadem i fem caure el nostre govern per acabar així amb el procés de la independència". Si això passés difícilment es tornarien a donar les circumstàncies favorables que han fet possible el suport a un procés independentista. "Podem canviar la història o podem rendir-nos i defallir" va dir. "L'ANC tenim clar que ens mantindrem ferms i no farem ni un pas enrere" va reblar Forcadell. També va alertar que en el futur "no sabem què passarà" esmentant una hipotètica inhabilitació del President Artur Mas o una eventual suspensió de l'autonomia ordenada pel govern de Madrid. Carme Forcadell va exhortar a "aguantar amb coratge i valentia" els atzucacs que hi haurà en el camí de la independència i ser capaços de "defensar Catalunya quan arribi el moment. Només depèn de nosaltres".

Font Regió 7

L’ANC i l’AMI del Vallès Oriental uneixen forces en el camí cap a la independència

Amb l’objectiu d’enfortir els lligams de la societat civil i el món institucional en la lluita cap a la independència, l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) celebraran el proper dimecres 12 de juny a Granollers el primer plenari del Vallès Oriental conjunt entre coordinadors de l’ANC i alcaldes de la comarca. En concret, el plenari servirà per elaborar un pla d’accions conjuntes i compromisos compartits; i es constituirà una comissió mixta de treball.
La trobada comptarà amb la presència del president de l’AMI, Josep Maria Vila d’Abadal, i la presidenta en funcions de l’ANC, Carme Forcadell. L’acte, que se celebrarà a les 20:00 hores a la Sala Tarafa de Granollers, acabarà a les 21:30 hores.

Font Intocable Digital.cat

Junqueras es nega a descartar la declaració unilateral El president d'ERC insisteix que estan disposats a entrar al govern 'si hi ha una data de la consulta propera, una pregunta clara i una resposta explícita'

El president d'ERC insisteix que estan disposats a entrar al govern 'si hi ha una data de la consulta propera, una pregunta clara i una resposta explícita'.

Si ahir Artur Mas descartava la via unilateral per avançar en el procés sobiranista, avui Oriol Junqueras, president d'ERC, no ha volgut tancar cap porta, i ha dit que no descartava 'cap camí democràtic, cap ni un', tampoc la declaració unilateral d'independència. En tot cas, en una entrevista a Rac1, ha insistit en la 'necessitat urgentíssima' de fer la consulta: 'La situació dramàtica que viu Catalunya fa indispensable posar el futur del país en mans de la societat com més aviat millor'. 

Junqueras ha tornat a dir que ERC estava disposada a entrar al govern 'quan hi hagi una data de la consulta propera, una pregunta clara i una resposta explícita'. 

'El referèndum és una necessitat urgentíssima. Ningú no ens farà creure i ningú no es creurà que el govern espanyol, sigui qui sigui, canviarà d'actitud envers Catalunya', ha dit Junqueras. I ha continuat: Per què hem de fer esperar els ciutadans de Catalunya? Si el problema el tenim ara, si l'economia cau ara, si el país se'ns desfà a les mans ara. Com hem de renunciar a tenir les millors eines possibles, als ciutadans anant a les urnes amb una papereta a la mà? Doncs fem-ho ara o el més aviat possible.'

Junqueras també qüestiona que des de Madrid s'estableixi cap pont: 'Em sembla genial que tothom estableixi ponts amb qui vulgui, però quins ponts? La llei Wert és un pont? Els fets confirmen cada dia que tenim tota la raó del món.'

Ahir, després de la compareixença d'Artur Mas, ERC va demanar al govern català que treballés per convocar la consulta perquè era l'única alternativa viable. La secretària general, Marta Rovira, va voler fer pinya amb el president i va dir que el mandat de la consulta 'passa per sobre de partits polítics i de protagonismes individuals'. Per la seva banda, la CUP va retreure que el president rebaixés la validesa política de la consulta. ICV-EUiA va criticar que Mas havia presentat un 'pla de rescat personal'. Pel PSC, la posició del govern sobre la consulta demostra un allunyament d'ERC i una aproximació a les tesis del PSC.

Font VilaWeb

Una legislatura que no s'hauria d'exhaurir

El president Mas va concretar ahir alguns dels passos que el seu govern preveu per al futur immediat. I va ser una concreció que va originar, que em va originar a mi, una certa temor. Va ser molt contundent sobre el seu desig de mantenir-se en el poder fins el 2016, fins al final de la legislatura. Exhaurir la legislatura en un país normal i en un moment normal, evidentment, no suscitaria ni un sol comentari. Però en el nostre cas, en aquest moment i en aquest país, exhaurir la legislatura seria un fracàs col·lectiu. Simplement perquè significaria que el 2016 Artur Mas continuaria essent president d'una comunitat autònoma espanyola, i aquest és, de tots els supòsits que tenim sobre la taula, un dels més dolents.
El president va ser sorprenentment contundent respecte de les coses que descartava. Va descartar la declaració d'independència i va descartar el referèndum si no és pactat amb Espanya --fa pocs dies encara deia que el referèndum es faria tant sí com no--. I amb això les vies polítiques de futur s'acaben ben aviat. Així només és possible el referèndum pactat amb Espanya. Però i si Espanya no vol pactar? Aleshores jo li vaig entendre que potser es podrien fer unes eleccions d'aquestes que en diuen referendàries... però el 2016, quan CiU haja acabat el mandat. I encara sense aclarir en cap moment de què servirien aleshores. Alerta, perquè això és especialment preocupant: el president Mas va llevar tota la importància, no tan sols jurídica sinó fins i tot política, al referèndum. Una actitud i una declaració que són sorprenents, pel cap baix.
Potser és que ho vaig entendre malament o és possible també que el president no s'expressàs amb la claredat necessària. Hi ha la possibilitat que això que ell va explicar ho hàgem de considerar com un pla A i que, en conseqüència i si fracassa, puguem imaginar de manera benvolent que algun dia hi haurà un pla B sobre la taula. Però de moment la seua aparició d'ahir crec que va aixecar més dubtes que no va aportar certeses. Dubtes també sobre ell i sobre quines són les seues prioritats polítiques, a banda de continuar fins el 2016.

director@vilaweb.cat

Font Editorial Vicent Partal VilaWeb