Pàgines

dissabte, 14 de desembre del 2013

Carta oberta adreçada a la Sra. Alicia Sánchez Camacho, periodistes de l’entorn d’Intereconomía, membres públics del PP i altres persones afins a la ultradreta espanyola



Carta oberta adreçada a la Sra. Alicia Sánchez Camacho, periodistes de l’entorn d’Intereconomía, membres públics del PP i altres persones afins a la ultradreta espanyola





Diu la Sra. Sánchez Camacho, i altres que pensen com ella, que el fet de que sortissin un milió i mig de persones al carrer (més de 2 milions arreu de Catalunya, segons fonts fidedignes) demanant la independència, no és significatiu perquè a Catalunya hi viuen set milions i mig. Un milió i mig, per a ella, no es cap majoria.

Bé, seguint al peu de la lletra el seu raonament, vull fer-li’n un altre de paral·lel:

L’exemple pot resultar esfereïdor, però ja és el que volia.

Quan ETA va assassinar d’un tret al cap Miguel Angel Blanco, tot Espanya va sortir al carrer a manifestar-se contra la banda terrorista: més de dos milions i mig de persones (segons hemeroteques consultades). La premsa va destacar-ho amb titulars com: “Toda España sale a la calle para protestar contra ETA” (Ep: 2,5 milions, aleshores, era “Toda España”).

Si tenim en compte que per aquelles dates, juliol de 1996 si no vaig errat, a Espanya hi vivien 44 milions de persones, he de concloure, sempre segons les directrius marcades per la Sra. Sánchez Camacho, que 41 milions i mig se’n varen alegrar força que el seu company de partit fos assassinat.

M’ho accepta, Sra. Sánchez Camacho ?

Oi que no ?

Doncs calli la boca i no digui més ximpleries, que la gent no és estúpida.

I pel que fa a una consulta popular... Fem-la i sortirem de dubtes. O els fa por?

Només saben dir que la “Constitución” no ho permet. Doncs la canviem. O no ho varen fer PP i PSOE, a corre cuita, per posar límits a l’ endeutament de les comunitats per així poder-les controlar millor i Poder-les escanyar si els fos possible?

Sra. Camacho, tan difícil és dir senzillament: “jo no hi estic d’acord” i prou? Cal mentir, enganyar, difamar i pronosticar tota mena de desgràcies i plagues si Catalunya s’independitza?

Si vostè i els seus fossin realment demòcrates i no uns enyorats del “caudillo”, plantejarien un canvi de la constitució per fer una consulta popular i sortir de dubtes. I que guanyi el qui hagi de guanyar. Per què als independentistes no ens fa por un referèndum i a vostès sí?

La central del seu partit a Madrid ja va dir-li que tanqués la boca i deixés de fer veure que era la portaveu del govern estatal a Catalunya, perquè no tenia ni idea del que deia. Convergència ja s’ha cansat d’aguantar les seves “brabuconades” i passa de vostè per buscar suports parlamentaris. I ara, el poble de Catalunya ja no es creu ni una paraula del que diu a les emissores de ràdio, als diaris o a les televisions per on s’arrosega. Sí, Sra. Camacho, per on “s’arrosega”, perquè segons un bon amic d’una emissora, el seu cap de premsa va trucar fins a 6 vegades en un sol dia per aconseguir-li una entrevista, que li van fer 4 dies més tard i quan tots els líders d’altres partits ja hi havien dit la seva.
Rebi una cordial salutació,Desitjo que el meu país, sigui una nació amb estat propi. Ben aviat, espero.

Albert Tura DNI 35.012.982
Barcelona, Catalunya, Europa.

Nota: si ho teniu a bé, feu córrer aquest mail a veure si amb sort li arriba a la interessada

dijous, 20 de juny del 2013

Les 34 entitats que ja decidiran

La llista d'entitats convocades al Pacte Nacional pel Dret a Decidir.

 

En són 34 però seran ampliades. Aquest és el nombre d'entitats que participaran en el Pacte Nacional pel Dret a Decidir que es formalitzarà de manera solemne el proper 26 de juny al Parlament. Un catàleg d'entitats presentades pels grups polítics i que han estat triades en base "a la seva importància" i al "pluralisme". Dos conceptes que no han acabat de convèncer alguns grups com ara la CUP que ja ha mostrat les seves reticències. 

La llista, a la que ha tingut accès Nació Digital ,  és variada i recull les entitats sindicals, patronals, culturals, civils, esportives municipalistes i sobiranistes més nombroses i habituals.

AMI – Associació de Municipis per la Independència
ANC – Assemblea Nacional Catalana
APPEC – Associació de Publicacions Periòdiques en Català
ASAJA – Associació Agrària de Joves Agricultors
CAL – Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana
CCOO – Comissió Obrera Nacional de Catalunya
CECOT
CIEMEN – Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals
CNJC – Consell Nacional de la Joventut de Catalunya
CoNCA – Consell Nacional de la Cultura i les Arts
CONFAVC – Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya
Confederació de Cooperatives de Catalunya
Consell de Governs Locals
Consell Escolar de Catalunya
Consell General de Cambres de Catalunya
Consell Interuniversitari de Catalunya
CTESC - Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya
Ens de Comunicació Associativa
FATEC – Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya
Federació de Cases Regionals
FEPIME - Federació de Petites i Mitjanes Empreses
Foment del Treball
IEC - Institut d'Estudis Catalans
Institut Ramon Muntaner
Intercol.legial
JARC - Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya
Òmnium Cultural
PIMEC - Micro, petita i mitjana empresa de Catalunya
Plataforma per la Llengua
Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya
UFEC – Unió de Federacions Esportives de Catalunya
UGT – Unió General de Treballadors de Catalunya
Unió de Pagesos
USOC – Unió Sindical Obrera de Catalunya

Font   Nació Digital

ERC guanyaria les eleccions, segons el CEO

Hi hauria una gran majoria sobiranista · Els partidaris del sí a la independència augmenten, i també els del no.








L'últim baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat (estudi, en pdf) confirma que ERC superaria CiU en les eleccions catalanes. Les dades que ofereix el baròmetre són aquestes: ERC (38-39), CiU (35-37), PSC (16), PP (13-14), ICV (13-14 ), C's (12), CUP (6). Amb aquests resultats, hi hauria una gran majoria sobiranista al parlament, amb més de dos terços dels diputats. La suma de ERC, CiU, ICV i la CUP faria entre 92 i 96 diputats; la del PSC, PP i Ciutadans, entre 41 i 42.
Ara mateix el repartiment d'escons del parlament és el següent: CiU té 50 diputats; ERC, 21; PSC, 20; PP, 19; ICV-EUiA, 13; C's, 6 i CUP, 3.
El suport a la independència creix
El sondatge del CEO, com és habitual, també pregunta als ciutadans sobre el sentit del vot si demà es fes un referèndum per decidir la independència de Catalunya. I el resultat diu que el suport a la independència creix respecte el febrer d'enguany. Si aleshores el vot 'Sí' era un 54,7%, ara seria del 55,6%, gairebé un punt més que fa quatre mesos i 4,5 punts més que ara fa un any. El 'No' seria avui el 23,4%, havent guanyat 2,7 punts més que fa quatre mesos (20,7%) i 2,3 punts més que fa un any. Si tant el sí com el no han guanya pes des de l'últim baròmetre, la quantitat de gent que diu que s'abstindria ha disminuït: ara representaria un 15,3%, respecte del 17% del febrer. Hi ha un 3,8% que no sap què faria, i un 1,3% que no contesta. Amb aquestes dades es pot considerar que la participació rondaria el 80%.
La projecció del resultat del referèndum
Agafant les dades que ofereix el CEO, tenint en compte que la participació seria aproximadament del 79%, el resultat seria de 70,38% dels vots a favor de la independència, i un 29,62% en contra. En aquest càlcul descartem el 5,7% dels enquestats que diuen que no saben què farien, que no contesten o que són classificats en la categoria 'altres'.





Baixen els partidaris del federalisme

El baròmetre també pregunta per quin estatus vol per a Catalunya. Un 47% vol que sigui un estat independent; un 22,8%, una comunitat autònoma d'Espanya; un 21,2%, un estat federal i un 4,6%, una regió d'Espanya.
Informació relacionada: On són els federalistes?

Les preocupacions

Les principals preocupacions dels catalans són, segons l'enquesta, i per aquest ordre, la desocupació i la precarietat laboral; el funcionament de l'economia; la insatisfacció amb la política i les relacions Catalunya-Espanya, i a més distància el sistema de finançament de Catalunya, la sanitat, la millora de polítiques socials i l'educació, a cultura i la investigació, entre més
 
 
Font  VilaWeb
.

Entitats del país estudien allargar la cadena humana fora del Principat

Treballen en tres línies a València, Palma, Perpinyà, Vinaròs, Fraga, Maó, Salses i Guardamar.





La cadena humana per la independència del proper Onze de Setembre enllaçarà el Pertús (Alt Empordà) amb Alcanar (Montsià), però unes quantes entitats ja estudien la possibilitat d'allargar-la fora del Principat, per tal que arribi als territoris de tot el país. Ens aquests moments hi ha tres línies de treball, encara incipients: la primera, allargar la cadena des dels pobles veïns d'Alcanar i del Pertús al País Valencià i a Catalunya Nord; la segona, fer cadenes humanes a València, Palma i Perpinyà, i la tercera, encerclar amb cadenes humanes i de manera simbòlica els nuclis antics dels municipis que són als extrems del país: Salses, Guardamar, Fraga i Maó.
En aquest sentot, Ferran Civit, membre del Secretariat Nacional que organitza la cadena, no en va donar detalls, però va explicar ahir en la conferència de premsa de presentació del projecte que es facilitaria la participació de la resta del país al projecte simbòlicament, encara que fora del Principat no fos dia festiu.
Accions a València, Palma i Perpinyà
La Federació Llull, de la qual formen part Òmnium Cultural, Acció Cultural del País Valencià i Obra Cultural Balear, ja han debatut una d'aquestes vies, concretament la d'organitzar cadenes a les grans capitals: València, Palma i Perpinyà. Amb tot, cal tenir present que l'Onze de Setembre és un dia laborable en aquests territoris, a diferència del Principat. I aquest, segons que ha pogut saber VilaWeb, és un dels principals esculls amb què topa aquesta iniciativa, car podria dificultar la presència massiva de participants i, en certa manera, deslluir la mobilització. Per aquest motiu, no es descarta la possibilitat de traslladar l'acció al dissabte següent, 14 de setembre. Siga com siga, el debat sobre aquesta qüestió a la Federació Llull es troba encara en un estat embrionari i no es descarten altres possibilitats.
Allargar la cadena per Vinaròs i Argelers
Pel que fa a les altres dues vies, les entitats que les estudien són majoritàriament locals i, de fet, topen amb el mateix debat de fons. La primera opció consistiria a allargar la cadena per Vinaròs, al sud, i per Argelers o el Voló, al nord. Amb tot, no hi ha cap decisió presa i s'estudiaran diverses fórmules en les pròximes setmanes. Cal tenir present, també, que a més de ser un dia laborable, durant la primera quinzena de setembre coincideix per a molts ciutadans amb la tornada de les vacances, cosa que també podria dificultar la participació.
I a Salses, Guardamar, Fraga i Maó

Amb aquest mateix debat topa la tercera de les iniciatives, que consistiria a fer accions a Salses, Guardamar, Fraga i Maó. L'opció preferida passa per encerclar amb una cadena humana els nuclis antics de totes quatre localitats, però tampoc no es descarten altres mobilitzacions, probablement altres dates o més tard, quan els ciutadans ja hagin acabat de treballar.
Finalment, una altra de les iniciatives que també s'estudia és que en recorregut de la cadena a Barcelona hi hagi alguns trams que siguin coberts per ciutadans de la resta de territoris del país.

Font VilaWeb

Una tardor amb tot en joc " Vicent Partal "




La cadena humana de l'11 de setembre estic convençut que serà el pòrtic d'una tardor per a la història. Supose que discutirem molts dies sobre la idoneïtat de la ruta i sobre la conveniència de la seua extensió o no fora del Principat. Però quan encara queden mesos per a fer-la, les expectatives sobre l'èxit de la mobilització són altes. I tots som conscients que un cop feta l'aposta és molt important que isca bé.

A la tardor ja no quedarà cap excusa plausible per a no concretar quan es fa el referèndum i quina serà la pregunta. Si això passa entrarem en els mesos més decisius de la nostra història, i és possible que s'òbriga la porta a un nou govern, amb la participació d'ERC. Si no passa, en canvi, segurament aquest serà un cop mortal definitiu per a CiU i per al president Mas, que obrirà una nova era en la política catalana. 

A la tardor, i molt vinculat a això, sabrem si el PSC o la mateixa Unió són capaços de resistir, acastellats, la pressió de les seues bases, si són capaços de seguir tancats en un discurs oficial que els està trencant, literalment. L'any passat l'Onze de Setembre va provocar una indiscutible catarsi política, i un any després, si és constatable que el país continua ferm en la proposta independentista, la catarsi serà més gran encara. Perquè ningú no podrà invocar l'anècdota momentània, el famós suflé.

A la tardor sabrem també si el govern espanyol mou fitxa o no. Fins ara ha decidit fer veure que no mira el que està passant però aquesta actitud no la podrà aguantar per sempre. Sobretot perquè a la tardor tot Europa estarà pendent de què fem els catalans l'onze de setembre. D'això n'hem de ser ben conscients: en els mitjans de comunicació i les cancelleries l'11 de setembre està clarament encerclat. Volen saber si allò de l'any passat que els va sorprendre tant va ser una casualitat, un fenomen puntual o l'inici d'una nova era. I nosaltres, aquesta responsabilitat només la tenim nosaltres, serem qui ho decidirà.

La cadena humana no ens portarà a la independència, això és evident. Perquè la independència només arribarà quan la proclame el parlament de Catalunya, siga amb un referèndum previ o no. Són, per tant, els polítics, els qui tenen la decisió sobre el moment i la forma. Però ja vam aprendre l'any passat que la política es pot canviar des del carrer i que tenim, quan caminem junts, una força enorme. I aquesta, exactament aquesta, és la clau de tot.

dimecres, 19 de juny del 2013

'Tossudament alçats', l'himne del Concert per la Llibertat

 La cançó de Lluís Llach servirà per cloure el concert del 29 de juny al Camp Nou.






'Tossudament alçats', de Lluís Llach, serà la cançó que tancarà el repertori del Concert per la Llibertat del 29 de juny vinent al Camp Nou. Òmnium Cultural ha difós un vídeo de la cançó interpretada per Llach en l'últim concert que va fer a Verges el març del 2007; és un vídeo promocional del concert, i alhora una crida al públic que assisteixi al concert perquè durant la cançó encengui el seu mòbil per il·luminar tot el camp.
L'organització del Concert per la Llibertat demana a tothom que faci córrer la cançó com a himne d'aquest esdeveniment i del moment que viu el país.
Ara per ara hi ha unes 70.000 entrades vendues per al concert. Dilluns es van posar a la venda noves entrades per al concert, la majoria de les quals sense visibilitat. Això fa que no hi hagi hagut l'allau de peticions de les primeres entrades. El preu d'aquestes entrades és de deu euros i encara en queden moltes de disponibles.
Els canals de compra
Els canals de compra són els mateixos que en el primer període, durant el qual es van vendre seixanta mil entrades en un dia. Tothom qui vulgui comprar entrades, ho haurà de fer exclusivament a través d’internet, bé a la web www.concertperlallibertat.cat, bé a través del Club TresCTelentrada i Atrapalo.

Font VilaWeb

El recorregut de la cadena humana de l'Onze de Setembre ja és públic

Enllaçarà desenes de municipis del Principat entre el Pertús i Alcana.



L'Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural ja han fet públic el recorregut de la cadena humana per la independència que organitza per a l'Onze de Setembre vinent. La cadena enllaçarà el Pertús (Alt Empordà) amb Alcanar (Montsià), passant majoritàriament per municipis arran de la costa i per unes quantes capitals de comarca, com Figueres, Girona, Mataró, Sant Feliu de Llobregat, Vilafranca del Penedès, el Vendrell, Tarragona, Reus i Amposta, i farà un recorregut per dins de la ciutat de Barcelona, passant per uns quants carrers principals, com la Diagonal, i recorrent la Ciutat Vella (plaça de Sant Jaume inclosa) i l'Eixample, entre més barris.
Aquests són els municipis per on passarà la cadena humana: El Pertús, la Jonquera, Pont de Molins, Figueres, Bàscara, Orriols, Bàscara, Sarrià de Ter, Girona, Fornells de la Selva, Tordera, Pineda de Mar, Calella, Sant Pol de Mar, Canet de Mar, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Mataró, Premià de Mar, El Masnou, Badalona, Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Cervelló, Vallirana, Cantallops, Vilafranca del Penedès, l'Arboç, la Gornal Bellveí, Creixell, Clarà, Torredembarrà, Altafulla, Tarragona, Reus, Riudoms, Montbrió del Camp, Mont-roig del Camp, L'Hospitalet de l'Infant, El Perelló, l'Ampolla, l'Aldea, Amposta i Alcanar.
L'ANC ha activat la web via.assemblea.cat, amb informació sobre l'anomenada 'Via Catalana', que ja té l'etiqueta #viacatalana a Twitter. Ben aviat s'hi podran fer les inscripcions per a poder formar part d'algun dels diversos trams de la cadena humana.



Amb quins criteris s'ha triat aquest recorregut?

L'ANC ha explicat per què s'ha triat aquest recorregut, que passa sobretot per comarques litorals, deixant de banda comarques interiors, pirinenques i de ponent, i tampoc allargant la cadena humana cap a Catalunya Nord i al País Valencià. 'És la columna vertebral dels Països Catalans, seguint l'antiga Via Augusta. Així la gent del País Valencià i Catalunya Nord, tot i ser dia laborable, podran continuar el recorregut pel seu territori. Les Illes Balears podran realitzar actes en paral·lel de manera simultània', explica l'entitat.

També diu: 'Les vies emprades són de fàcil accés per a la majoria de la població i presenta un recorregut bàsicament pla i lineal, assequible per a les persones amb mobilitat reduïda; arriba al gruix de la població i, especialment, a les zones on hi ha més gent a sumar i a implicar en el procés'. A més, diu l'ANC que d'aquesta manera es garantirà la mobilitat de vehicles que van a o vénen d'Europa, sense interferir en la seva activitat normal. I finalment apunta que 'segueix el recorregut d'exemples clars de la manca d'inversió de l'estat espanyol en infraestructures a Catalunya, com la N-340, la N-II i el corredor mediterrani ferroviari.'

Font VilaWeb

Hernn Karits: 'La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d'independència'

Un dels organitzadors de la cadena humana a Estònia, Letònia i Lituània anima els catalans a fer de la cadena de l'11 de setembre un gran gest cap a la independència.




Hernn Karits va viure de molt a prop de cadena humana dels països bàltics, que es va conèixer com la Via Bàltica. Aquell agost del 1989, dos milions de ciutadans d'Estònia, Letònia i Lituània van cobrir, enllaçats de les mans, els 560 quilòmetres que separen Tallin de Vilnius. Va ser una gran demostració de força independentista que l'ANC vol repetir amb la cadena prevista per a l'11 de setembre. Karits, que després fou un dels encarregats de delimitar les fronteres de la nova república amb Rússia i Letònia, va viure la cadena humana com a organitzador, coordinant els diversos grups que la formaven. Ara és a Barcelona per a promocionar la Via Catalana de l'11 de setembre.
—La independència d'Estònia va ser un procés molt ràpid. Com el recorda i com recorda el paper de la cadena humana?
—A mi em sembla, vist des d'avui, com un somni molt llarg, no curt i ràpid. Segurament, des de la perspectiva de la història, que és tan llarga, tot el que va passar aleshores pot semblar ràpid, però en realitat, estant dins de tot aquest moment i vivint-ho en directe, a nosaltres ens semblava que per arribar a la fita de la independència el camí era interminable.
—Què va significar la cadena humana, la Via Bàltica?
—En aquell moment no podíem continuar fent el camí sols. Calia fer conèixer al món el llarg camí dels països bàltics: què desitjàvem a Estònia, Letònia i Lituània, quina era la situació i per què ens hi trobàvem. La cadena bàltica va ser un cim de la muntanya en tot aquest procés, el qual havia de demostrar al món que existien uns estats i unes nacions com aquestes que estaven a punt de naufragar. Per tot això, el principal objectiu va ser fer conèixer la nostra realitat, i això realment ho vam aconseguir. La cadena bàltica va arribar a tot arreu a través de la televisió.
—Contra el que vostès esperaven, Occident no els va ajudar i va pressionar molt perquè no trenquessin la Unió Soviètica. Quin record en té?
—Els estonians ja som d'aquesta manera: una mica tossuts i consistents; en un país nòrdic no es pot viure d'una altra manera. Ja sabíem i copsàvem que per part dels països occidentals, malgrat tot, no tindríem un gran suport. I això passava perquè a Rússia hi havia un procés de democratització, que hauria pogut durar desenes d'anys i encara ara no hi ha arribat del tot. Però nosaltres no teníem temps d'esperar. I és per això que de manera tossuda i consistent vam insistir en la independència conjuntament els tres països bàltics. No vam fer cas dels arguments que ens demanaven ajudar a la democratització de la Unió Soviètica i no trencar la relació amb ells. Era el moment de la nostra independència i no podíem acceptar condicionants de ningú.
—Creu que la cadena humana catalana de l'11 de setembre pot repetir l'efecte de la Via Bàltica?
—La Via Bàltica, ara, és fins i tot en les llistes de la UNESCO, i crec que realment va ser un fet que va impressionar les nacions del món. Per una altra banda, em sembla que realment els esforços dels catalans es coneixen poc. En aquest sentit la vostra cadena us pot aportar més autoconfiança per als vostres desitjos. I crec que el món us pot conèixer millor però no necessàriament perquè això sigui cap repetició; jo no ho veuria com una repetició de la nostra cadena. Més aviat és la vostra oportunitat històrica...
—Quina visió creu que tenen els estonians del procés independentista català?
—Els catalans sou una nació coneguda a Europa i els estonians coneixen prou bé desitjos i situacions anàlegs als vostres, ja que també Estònia va voler començar el camí amb la independència econòmica, és a dir, anant primer pel camí que podríem anomenar suau. La meva opinió és que amb Estònia no hi haurà cap problema per al vostre reconeixement, perquè nosaltres vam ser ràpidament reconeguts per tothom i ara la nostra missió és donar suport als altres, a Catalunya també.
—S'imagina com seria la seva vida si no s'haguessin arriscat en el procés i no haguessin obtingut la independència?
—Les emocions van ser fortíssimes en aquell moment i em sembla que no pensàvem mai en el risc que podríem tenir. No ens importava el risc ni els senyals de perill, tot i que hi havia confrontaments molt violents a Vilnius o a Riga. Era clar que no es podia preveure res. Però no sé ben bé què podria dir, ni m'ho imagino! La Unió Soviètica ja no existeix i jo no m'imagino que ara jo continués vivint en una Unió Soviètica, que en aquell temps dèiem que era la presó de les nacions. No m'imagino perdre les llibertats que tinc ara, com la de poder venir a una ciutat com Barcelona... És impensable per a mi.

Font VilaWeb

dimarts, 18 de juny del 2013

El Parlament Europeu reconeix el català com a llengua en perill de desaparició

Un informe aprovat per la comissió de Cultura ha incorporat una esmena presentada per l'eurodiputat Ramon Tremosa.




La comissió de Cultura del Parlament Europeu ha aprovat que es fomenti des dels primers nivells educatius l'aprenentatge de les llengües minoritàries amenaçades de desaparició, entre les quals el català. La petició forma part d'un informe sobre diversitat lingüística a la UE elaborat per l'eurodiputat cors Francois Alfonsi i aprovat per unanimitat amb esmenes dels diferents grups polítics.
Una esmena presentada pels eurodiputats Izaskun Bilbao (PNB) i Ramon Tremosa (CiU) citava 'les polítiques educatives d'immersió' i l'efecte que tenen 'sobre la protecció de les llengües europees no hegemòniques'. L'esmena finalment adoptada considera que els estats membres han de fer una política lingüística que capaciti els nens a 'aprendre la llengua en perill, com a llengua materna, des de la més primerenca edat'.
Aquest informe aprovat en comissió serà presentat al ple el setembre amb l'objectiu d'instar la Comissió Europea a completar amb mesures legislativesla defensa de les llengües minoritzades i en perill d'extinció, segons un comunicat de l'eurodiputada del PNB.
A més, l'informe reconeix el multilingüisme 'com una riquesa i una expressió de la diversitat europea' i demana finançament per al període 2014-2020 per a donar suport a les llengües en perill.

 També considera que les societat multilingües ben cohesionades i que gestionen la seva diversitat lingüística de manera democràtica i sostenible, contribueixen a la pluralitat, són més obertes i estan en millors condicions per a contribuir a la riquesa que suposa la diversitat lingüística.

Font VilaWeb

Boicot del PSC al Pacte Nacional pel Dret a Decidir

Els socialistes no assistiran a la constitució de l'acord convocada pel 26 de juny


 Primera baixa a les files dels partits que fan costat al dret a decidir. Així ho ha certificat el portaveu del PSC, Maurici Lucena, que aquesta tarda i des dels faristols del Parlament, ha anunciat que els socialistes no participaran en la constitució del Pacte Nacional pel Dret a Decidir que se celebrarà el proper 26 de juny al Parlament.
Per Lucena, la decisió de la direcció del partit rau en la convicció que aquest pacte és "independentista" i el PSC no ho és. Així mateix el diputat socialista considera que aquest Pacte no és "neutral" perquè esdevindrà una "plataforma independentista" i li "falta concreció i precisió en els continguts".

La decisió ha aixecat les crítiques tant d'ICV-EUiA com d'ERC que no entenen perquè el PSC no vol participar en aquest pacte. "El Govern no és neutral, segueix prefigurant el resultat de la consulta, està en marxa el Consell per a la Transició Nacional i es continuen construint estructures d'estat", ha criticat Lucena, que tampoc veu acceptable que el Pacte es reuneixi al Parlament.

ICV-EUiA demana convocar la comissió abans

Per la seva banda, la portaveu d’ICV-EUiA, Dolors Camats, ha demanat convocar la comissió parlamentària pel dret a decidir abans de la reunió del Pacte Nacional. “Aquesta comissió és la que haurà de decidir el full de ruta de la consulta i sobre els primers passos a seguir al Congrés i al Parlament i hem de construir el consens polític per avançar en el procés”, ha afegit Camats.

 

Font Nació Digital

El 26 de juny, Pacte Nacional pel Dret a Decidir



 
El Pacte Nacional pel Dret a Decidir ja té data i hora pel seu naixement. Així ho ha avançat aquest migdia, el conseller de Presidència i portaveu del Govern , Francesc Homs. La constitució d'aquest gran acord social serà solemnitzat el proper 26 de juny al Parlament de Catalunya. De moment, el pacte comptarà amb tots els partits que fan costat a la consulta així com 25 entitats que representen un acord ampli de la societat civil. Les entitats que hi participaran s'han triat segons dos criteris: la representativitat i per la pluralitat.

Aquest Pacte Nacional pel Dret a Decidir està recollit en la Declaració de Sobirania aprovada pel Parlament i va ser una de les exigències d'ICV-EUiA per poder centralitzar les primeres passes del procés a través d'un gran suport social i representatiu.
 

l'us del Català esta perseguit...

Després diuen que el Català no esta perseguit. Aquí teniu tres casos.



Lluis Casanovas

Tots els diputats d'ERC i la CUP paguen la renda a Catalunya

Els parlamentaris exerceixen avui la sobirania fiscal presentant la declaració a l'Agència Tributari.




Els vint-i-un diputats d'Esquerra i els tres de la CUP han decidit presentar i pagar la declaració de la renda a l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), exercint així la sobirania fiscal. En el marc de la campanya de Catalunya Diu Prou, els diputats de les dues formacions polítiques i altres particulars van aquest migdia a la seu de l'ATC a lliurar les declaracions de la renda. Ho fan, diu d'ERC, perquè 'cal donar força a l'ATC, musculant aquesta entitat per, quan arribi el moment, ser l'administració tributària de referència de tota la població catalana. I el primer pas és liquidar els impostos a través d'una Agència pròpia'. 
Els parlamentaris s'afegeixen a altres ciutadans que a nivell particular ja han exercit la sobirania fiscal, com també ho han fet diverses empreses i municipis. Una campanya a la qual s'hi han sumat l'Assemblea Nacional Catalana i l'Assemblea de Municipis per la Independència, que han animat particulars, empreses i ajuntaments a exercir la sobirania fiscal. També el govern ha convidat a pagar els impostos a la Generalitat en comptes de la hisenda espanyola, i té previst d'enllestir aquest estiu un protocol legal per a ajuntaments i empreses. 

Font VilaWeb 

Hi ha molta corrupció a Catalunya ho es a altres llocs ?

En enganyen, i ens roben els nostres Impostos que no tornen mai mes a Catalunya, a canvi de finançament de serveis i per crear noves infraestructures que garanteixin l'estat del benestar. A part ens obliguen a tenir un dèficit baix quant abans ells mateixos ens han  deixat sense diners per autofinançar-nos.

I que fa espanya amb aquests diners, donç aquí us deixo aquesta infográfia que ho explica, fer negocis de corrupció urbanística, pagament de comissions il·legals per concessió a dit de serveis públics a els amiguets del partit de torn que esta governant. I el mes curiós es que els periodistes del les principals agencies espanyoles, amaguen i minimitzen els escàndols  que passen a la resta de l'estat donant més importància als ocorreguts a Catalunya, " quant son menys i de menor quantia econòmica ", a si amb convivenciá amb els jutjats, que no paren de filtrar informació sota secret de sumari.

Però  la Realitat es aquesta aquí us deixo aquesta infográfia i jutgeu vosaltres mateixos.



Lluis Casanovas Abella

«Des d'Europa ningú no qüestiona que es pugui fer un referèndum»

 

 

Corresponsals de premsa estrangera presents a Barcelona constaten que les seves audiències veuen lògic que els catalans votin, apuntant que hi ha una certa "indiferència" amb el procés.

 Tres corresponsals de premsa estrangera residents a Barcelona, el neerlandès Lex Rietman, l'alemanya Julia Macher i el francès Henry de Laguérie, conversen sobre quina percepció hi ha entre les seves audiències sobre el procés català, i sobre com miren d'explicar-los-el. "Els mitjans pensen que el procés potser pot tenir èxit, però no hi estan ni a favor ni en contra. Ho veuen com un procés que s'ha de fer aquí, ningú no qüestiona la possibilitat que es pugui fer un referèndum, però no causa especial simpatia, ni tampoc antipatia", resumeix Macher, percepció compartida tant per Rietman com per De Laguérie.
Ara per ara, el titular del moment entre les opinions públiques francesa i alemanya seria "la crisi alimenta el nacionalisme a Catalunya", coincideixen De Laguérie i Macher. El procés català, doncs, com a causa-efecte de la crisi. "El discurs del PP entra facilíssimament", sentencia Rietman, que desenvolupa el raonament: "Hi ha la idea que Espanya té problemes i que després venen els catalans a afegir-n'hi més. La visió del PP sobre el problema català és dominant."

En aquest context, Macher constata una dificultat de l'audiència alemanya per comprendre el discurs independentista basat en dades econòmiques. "Si algun català diu que vol deixar de formar part d'Espanya perquè ell és català, això s'entén. Si diu que abans era federalista però ara ha deixat de ser-ho i vol tenir un estat propi, també s'entén. Ara bé, si algú diu que Catalunya seria més rica sense Espanya, és una estratègia més difícil d'explicar", ressalta. "A Alemanya, el concepte de solidaritat entre Baviera i Berlín ja existeix, i no entenen que aquí, a més, hi hagi el tema cultural i polític. A Baviera ningú no qüestiona que són alemanys", remata. "És un discurs que es veu com a egoista. Com que tot va tan malament, es veu com una especulació política populista", remata De Laguérie.

 Però Rietman en discrepa obertament. Els Països Baixos, luterans, abanderats del lliure mercat, considera que poden estar oberts a veure el problema des d'un altre angle. "Són dades, els catalans tenen uns 200-300 euros menys per pacient que a la resta de l'Estat espanyol, i això l'audiència ho entén", afirma. "Explicat així, deixa de ser una cosa antipàtica o egoista, no?", deixa apuntat.

  De la base a la cúpula
Tots tres sí que perceben que la situació actual, sobretot, s'ha originat des de la base del catalanisme, que ha empès les cúpules dels partits a la situació actual. "És un moviment de societat, sí, però si la premsa mundial en parla, és perquè el polític ha estat arrossegat cap aquí. Si es parla del moviment, és perquè hi ha hagut un canvi brutal de CiU", apunta De Laguérie.

 "Tot el procés que hi ha, és molt poc clar. Després de les eleccions hi ha hagut una Declaració de Sobirania... i què més, et pregunten, i no queda clar", segons De Laguérie. Però Rietman reflexiona: "En general, és propi dels mitjans de comunicació tenir una dificultat notable per registrar moviments de fons. Les coses que no són clares, directes, són difícils d'explicar."

"Els mitjans més aviat ens pregunten per què no hi ha cap esclat de violència social", ressalta Macher. "Per això, ara em demanen reportatges sobre els efectes de la crisi, el 15-M...", sosté.

La imatge espanyola a l'exterior

Amb l'homenatge a la División Azul ben present -"això sí que ha interessat", expliquen-, i preguntats sobre si les seves respectives opinions públiques estarien preparades per veure algun tipus d'episodi violent durant el procés d'independència, ha desestimen rotundament. "És inimaginable que Espanya sigui la nova Iugoslàvia. No es planteja què farà Alemanya si l'exèrcit espanyol intervé en el procés, com s'ha suggerit des d'alguna instància de l'exèrcit", diu Macher.

"La imatge d'Espanya com un país fantàstic, on tot anava súper-bé, s'ha acabat, i això obre la porta a una mirada més crítica, sobretot per a sectors financers i inversors, que tenen interès en saber què passa realment aquí", considera Rietman. "Una intervenció militar comportarà un preu mediàtic tan alt que, potser per això, no s'atreviran a fer-ho", prossegueix.

Ni amics ni aliats, però tampoc enemics

"Si la societat catalana està decidida a independitzar-se, té tots els punts per fer-ho", conclou Rietman, deixant clar que a les opinions públiques neerlandesa i flamenca "tant els fa, hi ha indiferència". "Si la societat catalana vol, tot això tirarà endavant ", corrobora Macher.

Tenint clara aquesta apatia, equiparable a la del teleespectador català que mira una eliminatòria de futbol entre Estònia i Moldàvia, les agendes mediàtiques francesa, alemanya, neerlandesa i flamenca en cap moment es plantegen què podria passar si el procés independentista acabés culminant amb èxit, sobre si la Catalunya independent hauria d'adoptar l'euro o no, si hauria d'assumir el deute públic espanyol o no... "No ens preguntem què passarà després del referèndum, no ens preguntem si Catalunya perdrà PIB o en guanyarà... El debat encara no és en aquest punt", sentencia De Laguérie.

Font Nació Digital.

 

dilluns, 17 de juny del 2013

Barcelona votaria 'sí' a la independència de Catalunya






Una eventual consulta d'autodeterminació de Catalunya comptaria amb el vot favorable de la capital catalana. Això és el que s'extreu d'un estudi que ha realitzat el politòleg Joan Monjé per encàrrec de la federació barcelonina d'ERC. No és una enquesta, sinó un treball que pren les dades de vot de les eleccions al Parlament del 25 de novembre i els encreua amb les projeccions de vot independentista que cada partit té entre els seus electors segons el l'últim sondeig del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat.


El resultat global per a la ciutat revela un 49% de suport al 'sí', un rebuig del 38% i, per tant, un 13% d'indecisos. La participació arribaria a cotes històriques al 79%, molt per sobre del llindar del 68% que va fixar el Govern la setmana passada perquè el referèndum tingués validesa.
>> Llegiu la informació completa de l'estudi electoral d'ERC sobre la consulta sobiranista a Barcelona a e-Periódico.

font  el periodico.cat

Junqueras i Rovira pagaran la renda a l'Agència Catalana

Els colíders d'ERC practiquen la "sobirania fiscal".

 

 La propaganda pel fet i seguint l'estela d'un bon nombre d'empresaris, d'autònoms i d'ajuntaments com Alella o Gallifa, el president i la secretària general d'ERC, Oriol Junqueras i Marta Rovira, pagaran aquest dimarts la seva declaració de renda a l'Agència Tributària Catalana. Així ho han fet saber aquesta tarda convocant a la premsa per registrar la seva liquidació de l'Impost Sobre la Renda de les Persones Físiques a la seu de l'Agència catalana ubicada al carrer Fontanella de Barcelona.

 

Font  Nació Digital

Forcadell: "Tinc un mandat d'un any i quan es faci la consulta jo seré encara presidenta"

Entrevista a Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana, l'endemà de la seva reelecció. Parlem sobre la data de la consulta i les declaracions de Duran i Lleida, l'organització de la cadena humana l'Onze de Setembre i la posició de la Unió Europea.









 Font Els Matins/ TV3

Estelades i xiulets contra Rajoy i Felipe a l'arribada del TGV a Alacant

S'inaugura la nova línia d'alta velocitat entre Alacant i Madrid · El trajecte es completa en dues hores i vint minuts i ha costat 1.920 milions · Alacant continua desconnectada de València amb alta velocitat.




En un moment en què l'alta velocitat espanyola continua sense enllaçar les principals ciutats del corredor mediterrani i és desacreditada per l'alt cost de moltes línies i el poc rendiment que se'n treu, avui s'ha inaugurat amb les màximes autoritats valencianes i espanyoles el tram Alacant-Madrid, que ha costat 1.920 milions d'euros i ha reforçat encara més l'estructura radial de la xarxa. A l'arribada a Alacant, uns tres-cents manifestants de diversos col·lectius han rebut les autoritats, encapçalades pel president valencià, Alberto Fabra, el president espanyol, Mariano Rajoy, i Felipe de Borbó, amb una forta escridassada. S'hi veien estelades i banderes republicanes i s'han fet esclatar petards durant la conferència de premsa. Alacant queda ara a dues hores de Madrid, però continuarà sense connexió d'alta velocitat amb València i, de fet, es trigarà quasi el mateix anar d'Alacant a Barcelona directament amb Euromed que passant, amb TGV, per Madrid.
A l'acte també hi han assistit la presidenta de Castella-la Manxa María Dolores de Cospedal, la ministra de Foment Ana Pastor i el ministre d'Afers Estrangers José Manuel Margallo. La nova línia s'obrirà al públic demà i unirà les dues ciutats en dues hores i vint minuts, una millora de cinquanta minuts en relació amb el temps actual. La inversió total ha estat de 1.920 milions d'euros.

Nou anys després que el govern espanyol de José María Aznar posés la primera travessa, el tren d'alta velocitat arriba a la segona capital de província del País Valencià, sense que de moment hi hagi connexió amb València. L'obra forma part de la línia d'alta velocitat Madrid-Castella la Manxa-País Valencià-Múrcia i una part del seu trajecte seria inclòs en el corredor mediterrani, segons el Ministeri de Foment.

La infrastructura és la prolongació de la línia Madrid-Albacete, en què s'ha construït una connexió de 165 quilòmetres fins a Alacant que fa que el trajecte amb la capital espanyola sigui de dues hores i vint minuts. Es preveu que al final de l'any es pugui fer el viatge en dues hores i cinc minuts.

El preu oficial de la classe turista és de 64,9 euros per trajecte, tot i que es poden adquirir per un mínim de 25 euros per trajecte acollint-se a ofertes segons l'anticipació i les vendes a través de la web de Renfe. També hi ha la possibilitat d'adquirir abonaments de deu viatges a 42,2 euros per trajecte. Renfe també ha començat una promoció especial de llançament de bitllets a 32,45 euros aquesta primera setmana de funcionament.

Hi haurà nou freqüències diàries per sentit i deu els divendres. El tren farà parades a Madrid, Conca, Albacete, Villena i Alacant. Els trens Alvia permetran connexions amb Santander i Gijón i a Galícia els caps setmana, segons que ha explicat Foment.

L'executiu que presideix Fabra considera que la nova infrastructura ajudarà a consolidar i potenciar el turisme provinent de Madrid i Castella-la Manxa, com també el turisme de cap de setmana i les visites d'un dia a la ciutat.


Font VilaWeb

Clatellada de l'ex-conseller Castells contra la proposta federal de Pere Navarro

Retreu a la cúpula actual del PSC que digui 'no a la independència a cegues'



 Clatellada de l'ex-conseller d'Economia i ex-dirigent del PSC, Antoni Castells, a l'actual cúpula del partit i el seu plantejament en el debat nacional i el dret de decidir. En una entrevista al 3/24 de TVC, Castells ha assegurat no entendre perquè els socialistes catalans fan una proposta federal quan, segons ell, queda clar que 'a Espanya creuen que hi ha massa autonomia' repartida. L'ex-conseller també s'ha mostrat crític amb el posicionament clar del PSC contra una possible independència de Catalunya. 'Els que no som nacionalistes espanyols i volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com podem dir a cegues no a la independència', ha sentenciat.

El conseller d'Economia durant els dos governs presidits pels socialistes s'ha tornat a mostrar aquest diumenge crític amb la cúpula del seu partit, i especialment amb els posicionaments relacionats amb el model territorial i el debat nacional. En aquest sentit, ha assegurat no entendre com el PSC ha decidit fer una proposta per a una Espanya federal quan a l'estat espanyol sembla que ningú li dona resposta favorable. 'Les enquestes diuen que a la majoria d'Espanya la gent pensa que hi ha massa autonomia, i a Catalunya és al revés. Creuen que s'ha de presentar un projecte per donar més autonomia a Espanya quan Espanya creu que hi ha massa?', s'ha preguntat Castells, que ha afirmat que 'en tot cas, qui ha de presentar una proposta federal, de veritat, a l'americana, a la suïssa, a l'alemanya, és el PSOE, perquè el PSC s'ha cansat de demanar-ho'.

D'altra banda, l'ex-conseller creu que els debats sobre el possible vot en una consulta sobre la independència està dividint els favorables al dret de decidir, i per això ha demanat al PSC i a la resta de formacions que abandonin aquest debat i se centrin en fer viable que els catalans votin. 'L'objectiu avui és el referèndum, per això em sembla un error posar la independència com a objectiu. La independència passa per fer primer el referèndum, que és tan complicat i costós pel tancament i intransigència de la gent amb la que hem de negociar, que per sí sol ja és un pols polític de primeríssima magnitud', ha considerat.

Tot i això, no s'ha estat de criticar que el PSC hagi tancat la porta d'entrada i sense alternativa clara segura a la independència de Catalunya. 'Em sembla també molt sorprenent que diguin no directament a la independència. No la volen els nacionalistes espanyols. Els que no som nacionalistes espanyols, els que som fills del catalanisme polític i volem el màxim poder polític per la nostra nació, no sé com podem dir a cegues no a la independència', ha retret al partit que lidera Pere Navarro. 

Font VilaWeb

Josep Rull: «No hi ha alternativa a la independència»

El secretari general de CDC reclama "més compromís" a ERC i creu que el PSC "té por a perdre una posició preeminent"

 

Josep Rull (Terrassa, 1968) està enganxat a les Question Time, de Westminster, on govern i oposició es diuen de tot. Caràcter britànic o gust per la confrontació? Amdues coses. Rull, a diferència d'altres polítics sobiranistes, no ve de la Catalunya estelada, sinó de Terrassa, un feu inexpugnat (inexpugnable?) del PSC des del 1979. A hores d'ara, fa funcions de secretari general de CDC, és membre de la Mesa del Parlament i lidera l'oposició a la seva ciutat de naixement... I sol parlar bastant més clar que la seva coalició.

- Vostè té el mandat de recorrer el territori i, per tant, visita les agrupacions del seu partit. Què sent a dir, últimament, sobre Josep Antoni Duran Lleida?

- La gent ens expressa diversos neguits. Sobre la crisi econòmica, sobre la claredat del procés del dret a decidir i, evidentment, ens expressen neguits sobre aquesta polifonia que hi ha a CiU. La resposta que donem és que el rellevant acaben essent els fets concrets i, en aquest sentit, el Govern li ha fet un encàrrec al Consell de Transició Nacional: fixar amb claredat quines són les peces per contruir l'estat propi, per construir la independència. I el full de ruta s'està seguint de manera inalterable.

- No sé si vostè va veure l'entrevista que li van fer a José María Aznar a Antena 3. Quan van introduir la qüestió catalana ho van fer preguntant si el procés era seriós o "una broma". Aquests dubtes no li semblen relacionats amb aquesta "polifonia" que sovint protagonitza Duran Lleida?

- A Espanya necessiten creure que això no va seriosament, respon més a un desig que no pas una altra cosa. Pensaven que després de les últimes eleccions el procés havia quedat escapçat però, per contra, continua avançant. A nosaltres el que ens preocupa l'amenaça que va pronunciar el mateix José María Aznar: "Abans que es trenqui Espanya es trencarà Catalunya". Ens hi hem de conjurar en contra i per això expliquem el procés per tots els municipis i barris de Catalunya, de forma inclusiva i positiva.

- El PP intenta trencar la societat Catalana?

- Sí

- Com?

- Ja en tenim alguns exemples. La Llei Wert preten qüestionar la cohesió de la societat catalana i generar fantasmes en un procés que és radicalment democràtic. Perquè a diferència de l'espanyol, el nacionalisme català sempre ha estat inclusiu, social i adreçat a un sol poble. Estan llançant una ofensiva clara en aquest sentit.

- Li sembla una primera esquerda que hi hagi alcaldes de l'àrea metropolitana que diguin que els seus municipis no participarien en una consulta on es qüestionés la unitat de l'estat?

- El PSC ha d'afrontar una de les decisions més transcendents de la seva història. Si és aquest PSC de Núria Marin, que aprova una resolució amb el suport de Plataforma per Catalunya i el PP o és el PSC fidel a la seva tradició de compromís amb Catalunya i la democràcia.

- Però gran part del poder institucional que conserva el PSC són, precisament, aquests municipis metropolitans. Vostè creu que els alcaldes s'estan deixant arrossegar per aquest intent de ruptura social que atia el PP?

- Sí, perquè és un discurs fet des de la por a perdre una posició preeminent. Aquesta por pot posar en dubte la premissa de Catalunya, un sol poble. Basar-se en el no és molt poc edificant, potser valdria la pena que expliquessin quina és la seva alternativa concreta. Per què aquest federalisme, que ningú no sap ben bé què és, no connecta amb la societat. No hi ha alternativa a la independència.

- Li sembla que el PSC intenta impermeabilitzar determinats barris de l'àrea metropolitana perquè aquest debat no hi arribi? Aquest PSC metropolità bloqueja l'accés del discurs sobiranista en aquests barris?

- No m'atreviria a dir bloquejar, però sí que posa dificultats evidents a poder parlar en termes oberts de les propostes dels uns i els altres. Això és un símptoma claríssim de debilitat. Els forts pacten i són capaços d'obrir debats, els febles imposen i tanquen. Que Núria Marin tingui por a les urnes implica feblesa.

- Vostè descriu el revers de la funció que va tenir el PSUC al final del franquisme i durant la transició. En aquell moment els comunistes catalans van projectar el catalanisme a les masses treballadores provinents de la immigració i, ara, entenc que vostè creu que el PSC fa just el contrari.

- Sí. I l'expressió més greu és impedir que els arguments puguin circular lliurement.

- Pere Navarro intenta arreglar Espanya i no s'hi posa pas per poc. Vol que abdiqui el rei, demana liquidar el concert basc...

- Sí, però l'únic resultat és que ell incrementa la notorietat. Però, al servei de què? No ho sabem.

- De moment obre els diaris de Madrid.

- La provocació, quan té un objectiu molt clar, es pot arribar a entendre, però en aquest cas és provocació al servei del no-res.

- No se li pot negar la independència de criteri.

- No, això ningú no ho qüestiona. Però no sabem al servei de què actua aquesta estratègia.

- Sembla que cada cop hi ha més gent a favor d'unes eleccions plebiscitàries i una declaració unilateral d'independència amb posterioritat. Hi coincideix?

- Sempre hi ha d'haver l'aval de les urnes, perquè necessitem guanyar legitimitat interna i internacional. I, després, s'ha de negociar. Tenim pocs padrins internacionals i, per tant, depenem molt de nosaltres mateixos i de com d'àmplia sigui aquesta majoria interna. L'actual Parlament no pot fer una declaració unilateral.

- ERC li sembla un soci egoïsta?

- ERC, en termes parlamentaris, és un soci lleial que dóna seguretat i estabilitat al Govern. Respecte al que van signar el desembre, ERC ha estat un soci extraordinàriament fidel al que es va pactar. Un altre tema és que, davant d'unes circumstàncies tan excepcionals com aquestes, calen majors nivells de compromís. Quan més fort fos el Govern, més possibilitats hi ha a l'hora d'aplicar l'agenda.

- El pacte també deia que farien pública la formulació precisa de la pregunta que es farà quan es consulti la ciutadania, i això tenia com a límit el 30 de juny. Ho compliran?

- Esperarem a què el Consell de Transició Nacional (CTN) ens lliuri l'informe sobre els instruments que podem utilitzar per tal de canalitzar la voluntat del poble de Catalunya. Serà a partir d'aquí que veurem quin és el millor mecanisme per poder-ho fer. Si tenim un organisme com el CTN, rigorós i tècnic, ha de ser a partir d'aquí que actuem.

- O sigui que hi haurà un retard tècnic.

- Sí. Tampoc no tindria sentit que ignoréssim l'informe del CTN.

- Vostè també és el cap de l'oposició a Terrassa. Imagino que ja deu tenir un criteri format de l'alcalde Ballart, que ja porta mig any en el càrrec.

- Hi ha un canvi d'actitud, i això sempre és positiu. Però no hi ha projecte, en aquest moment, l'Ajuntament de Terrassa està orientat per fer campanya, les 24 hores, per a Jordi Ballart. L'alcalde fa més de candidat per al 2015 que altra cosa i no hi ha relat. Continuem tenint problemes molt seriosos, com un atur per sobre de la mitjana i un govern al qual li costa afrontar les dificultats.

- Almenys hi ha més reflexos. Quan la polèmica per la placa dedicada a un voluntari de la División Azul a Terrassa el mateix alcalde va reaccionar des de Twitter.

- Sí, hi ha aquests reflexos. Però a la ciutat hi tenim alguns elements estratègics que ens fan patir. A Terrassa s'ha tancat un hotel al centre, tenim dificultats amb la Fira de Terrassa, de tipus comercial... Encara vivim de l'antic model de Manuel Royes, començarem a valorar Jordi Ballart quan tingui una agenda de ciutat, no una agenda pròpia de partit.

- Li diuen que no hi és. Curiosament la mateixa acusació que vostè aplicava contra Pere Navarro.

- Mentre duri aquest procés transitori procuro allargar al màxim l'agenda i intento coordinar bé la feina del meu equip i mantenir els contactes amb la gent. I escoltar molt. La política a Terrassa es fa al carrer, no pas al ple.


Font  Nació Digital